Un viatge intimista al passat

Júlia Costa / @liujatasco

Aquesta és la primera novel·la publicada per Cinta Farnós i un dels títols que estrenen la recuperació del prestigiós segell La Magrana, avui integrat al grup editorial Penguin Random House. La història gira al voltant d’una dona jove, que viu a Irlanda i que ha trencat per voluntat pròpia una relació de parella, torna a Catalunya, amb motiu de la mort de la seva mare, a causa d’un accident. En el transcurs del retorn evoca la seva vida familiar, la personalitat dels seus pares, un home afectuós i una dona freda i distant, una parella estranya de la qual s’adona que sap poca cosa. La relació amb la mare no era bona, la dona vivia aïllada a la casa familiar i ella no es va sentir estimada, més enllà de la primera infantesa.

La recerca sobre la mare portarà la protagonista a Astúries, on descobreix que hi viu una dona amiga de la mare, de la qual en desconeixia l’existència. El títol fa referència a l’olor de la pluja després de caure a terra, una olor evocadora i molt característica. La història es basteix a partir de records de la protagonista, a la qual la situació familiar ha incidit en el seu propi capteniment i en les dificultats a l’hora de consolidar una relació amorosa.

La novel·la està molt ben escrita però algunes situacions s’allarguen en excés en comparació amb d’altres, menys explicades. La temàtica no resulta gaire original i una part del rerefons de la història familiar es preveu ben aviat. La família, fins i tot avui, amb un context molt divers, és una font inesgotable de narrativa, la infantesa viscuda ens condiciona i no és fàcil assolir una determinada independència de criteri.

La repressió viscuda en els darrers anys del franquisme forma part de la història i explica més a fons el tarannà dels personatges, tot i que en algun moment aquesta part resulti poc convicent. Les primeres novel·les cauen en ocasions en el parany de voler aplegar massa temes i, en tot cas, aquests fets precisarien de més espai al llibre. En canvi, els dubtes i neguits de la protagonista, el seu rebuig de la família a la qual, però, no pot abandonar del tot, o la seva por a establir compromisos, són aspectes molt ben resolts. El tema central, més enllà de la història familiar, crec que és el procés de creixement i maduració de la protagonista. Una bona estrena en la narrativa que farà que seguim amb gran interès la trajectòria de l’autora.