'El Gabinete de los Ocultistas' és una novel·la d'Armin Öhri en la qual els personatges s'han d'enfrontar a unes misterioses morts i als seus propis fantasmes
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La història que es narra a El Gabinete de los Ocultistas: El segundo caso de Julius Bentheim (Impedimenta, amb traducció al castellà d’Elisa Martínez Salazar) es desenvolupa gràcies a una casualitat. El 31 de desembre de 1864, un baró convoca una festa de cap d’any a casa seva. Un dels convidats no hi pot assistir, motiu pel qual cedeix les seves dues invitacions a dos coneguts: Julius Bentheim, investigador de vint anys, i al seu amic Albrecht Krosick. Un cop a casa del baró, un grup de tretze persones, entre ells Bentheim i Krosick, celebra una reunió d’espiritisme amb una mèdium. Al final de la nit, es produeix una mort, a la qual en succeiran d’altres que es relacionaran amb aquesta enigmàtica sessió esotèrica.
A partir d’aquesta sessió, Krosick proposa fundar el Gabinet dels Ocultistes, on tretze persones celebraran sovint reunions espiritistes. Mentrestant, el seu amic Bentheim investiga què passa i per què s’han estès les morts entre els convidats que van assistir a la primera reunió. Aquesta novel·la gòtica d’Armin Öhri (Liechtenstein, 1978) que es mou entre allò insòlit i allò fantàstic no entra en el que passa a la sessió, sinó en el que succeeix després, en les investigacions al voltant de les morts i en l’amor prohibit que Julius sent cap a una noia.
Hi ha un contrast de caràcters entre Julius, un noi racional, sensible i responsable, i Albrecht, que és despreocupat i esbojarrat. Quan el policia rural comença a atribuir la mort a la sessió espiritista, Albrecht pensa que el món de les ciències, tan difós a Berlín, d’on ell procedeix, no ho està tant a les poblacions rurals prussianes com aquella on han celebrat la festa de cap d´any. Albrecht és vulgar quan parla i Julius sembla sentir-se incòmode quan ho fa davant seu. A més, Julius és reservat, però té cuites amoroses i conflictes interns perquè sent amor per Filine i desig per Adele.
Aquesta novel·la tracta temes com ara la fatalitat, l’amor, la fugida o la repressió que la religió o les creences exerceixen sobre la població. Hi ha personatges, com el pare de Filine, que critiquen la luxúria i el desig carnal, com el que ell suposa que sent Julius cap a la seva filla. D’altra banda, hi ha personatges que critiquen la religió i els seus mètodes repressius a l’època. A través dels seus estudis de jurisprudència i del seu pensament filosòfic, Julius explora la fina línia entre cultura i barbàrie i com les persones suposadament civilitzades poden cometre atrocitats.
Amb la celebració de la sessió espiritista es posa a prova la racionalitat i la credulitat dels convidats i de les autoritats. La història planteja debats sobre què sabem realment de la vida, què són els sentiments o què és real i què no. Així, la novel·la proposa una història de misteri i una d’amor mentre planteja estimulants reflexions filosòfiques. No obstant això, la manera com es resolen els conflictes i se succeeixen les morts i la investigació acaben penalitzant aquesta història.
L'autor publica 'La dama de Constantinoble', una novel·la d'aventures amb personatges fets captius arran de…
L'autora és una de les veus destacades del gènere fantàstic espanyol, ha publicat 'Sangre de…
Mercè Rodoreda retrata el salt a l'adultesa d'una noia que ha de deixar la vida…
Magdalena Blažević ens apropa amb la novel·la basada en fets reals 'A finals d’estiu' a…
A 'Extrañas' Guillermo Arriaga ens trasllada al segle XVIII amb una història potagonitzada per un…
A 'Mirafiori', Manuel Jabois retrata dos enamorats que, a poc a poc, van deixant de…