El gat que estimava els llibres té al seu favor una coberta encisadora i unes il·lustracions molt atractives. Sosuke Natsukawa (1978) és un metge i escriptor japonès que, amb aquest títol, ha aconseguit èxit i reconeixement. La novel·la és una mena de conte llarg, de faula amb elements fantàstics, com el mateix gat del títol, i pertany a una mena de gènere, el dels llibres que parlen de llibres. En aquest context el llibre es valora pel contingut però, encara més, com un objecte gairebé de culte, que mereix devoció i respecte.
Més enllà de si s’està d’acord o no amb aquest plantejament tradicional, que passa per damunt, fins i tot, del contingut concret dels volums, per entrar a fons en aquesta història amb ressons de novel·la juvenil, cal entrar en el joc proposat. Trobarem elements que ens evoquen d’altres textos emblemàtics, com ara La història interminable o títols d’autors de casa nostra, com Joles Sennell (pseudònim de Pep Albanell). Cal estar disposats a situar-nos en el context a l’hora d’acceptar una lectura poc realista, tot i que elaborada amb molta grapa, i que no defuig un cert discurs moralitzant pel que fa a la lectura, considerada de forma global com un valor indiscutible.
Rinaro és un adolescent orfe, que ha viscut amb el seu avi, propietari d’una llibreria. En morir l’avi el noi ha d’anar a viure amb una tieta però, mentrestant, s’haurà d’enfrontar amb un gat misteriós i xerraire que el conduirà per uns estranys laberints, situats a l’inquietant interior de la llibreria, en els quals uns personatges singulars exemplifiquen dèries actuals, lligades a la lectura: llibres que cal resumir per poder llegir més en menys temps, llibres destinats a fer negoci i vendre’s, llibres condemnats a la desaparició.
Sosuke Natsukawa.
Uns companys d’escola, un noi i una noia, li mostraran una amistat que el xicot, una mica difícil a l’hora de fer amics i relacions, no havia sabut valorar. Els elements lligats a la cultura japonesa es barregen amb el fet, que pot semblar una mica estrany, que els títols i autors que es mencionen al llarg del llibre pertanyen a la cultura europea més consolidada. Tampoc no és estrany. Avui la gent jove es mou en un món globalitzat, en el qual tot es barreja i on, a l’hora d’escriure, es beu de diferents fonts culturals.
És aquest un llibre per llegir sense pressa i sense esperar que passin fets massa dramàtics o que ens sorprenguin amb esdeveniments inesperats. Ha estat un encert publicar aquest títol en una col·lecció per a adults i no en aquestes especialitzades per a joves, els límits sempre han estat difusos, en això de les classificacions, i sovint es perjudica la difusió limitant les franges d’edat. Es tracta d’una història amb diferents nivells de lectura, lligada a la maduració i el creixement i a la necessitat humana de trobar el nostre lloc al món.
El gat que estimava els llibres (La Campana amb traducció al català d’Albert Nolla i Grijalbo al castellà amb traducció de Marta Morros) ha estat un èxit de vendes a diferents països, i és que de tant en tant les històries aparentment senzilles tenen una atracció molt especial. En aquest cas, el fet de ser, a més, un llibre bonic, segur que ha ajudat a la seva difusió.
