Retrat d’un enamorament apassionat

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

Com tantes d’altres persones, fa només uns mesos que he començat a llegir Annie Ernaux, escriptora francesa nascuda el 1940 que ha rebut el Premi Nobel de Literatura «pel coratge i l’agudesa clínica amb què descobreix les arrels, els estranyaments i les traves col·lectives de la memòria personal.» Ben viat, després de la concesió del guardó, van volar les còpies dels seus llibres a biblioteques i llibreries.

Seguint l’exploració quasiobsessiva de les obres d’Ernaux, he arribat a Pura passió (un llibre breu aparegut per primera vegada el 1992 i publicat en català amb traducció de Valèria Gaillard a Angle Editorial i en castellà de Thomas Kauf a Tusquets) i l’he devorat. M’he assegut a llegir i no he estat capaç de fer res més fins que he arribat a la darrera pàgina de la novel·la.

Ernaux narra la passió de l’enamorament, de cap a fi, amb una descripció fina i sincera de tots els sentiments que envolten cadascun dels moments. La protagonista, una dona d’uns cinquanta anys que viu als voltants de París, està enamorada d’un home casat estranger amb qui es veu per compartir trobades sexuals casuals.

L’estil autobiogràfic d’Ernaux atrapa en la vivacitat dels pensaments que plasma sobre el paper com a consecució directa de sentiments i accions. Hi ha tanta honestedat en el text i tanta senzillesa, que en cap moment no resulta carrincló tot i tractar de forma exclusiva els efectes de l’amor. Ernaux aconsegueix desxifrar els secrets de l’ànima i radiografiar-los de forma que qualsevol s’hi senti identificat. El que és personal resulta col·lectiu amb una puresa que esdevé transcendental.

Pàgina rere pàgina, Ernaux es despulla davant del lector en un exercici d’introspecció analítica i d’habilitat literària. Ens descobreix les seves emocions i fins i tot ens ensenya els secrets sobre com construeix la pròpia obra literària amb reflexions que fan referència al procés d’escriptura i posterior publicació del llibre. Les paraules del llibre, inclosos els peus de pàgina, van directament dirigits del puny de l’escriptora als ulls del lector. S’estableix una relació íntima en què Ernaux ens deixa entrar a casa seva i tafanejar tant com vulguem.

Danielle Arbid en va fer un adaptació cinematogràfica l’any 2020 protagonitzat per Lætitia Dosch, caldrà veure com aconsegueix mantenir la passió de la novel·la. Per ara, podem seguir llegint i celebrant Ernaux.