Una dona contra el seu destí

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

El 1761, Pedro de Villafranca és assassinat. La seva dona és Juana Gertrudis Navarrete, protagonista de Los caminos del engaño (Cicely Editorial). Mare de dotze fills, Juana Gertrudis assumeix el negoci del seu marit, viatja a altres ciutats per recaptar diners i poder subsistir, tant ella com la seva tropa, mentre investiga com va morir el seu marit i si hi ha algú al darrere que hi tingui alguna cosa a veure.

Aquesta novel·la d’Angela Porras (Nueva Carteya, 1980) està localitzada al virregnat de Nova Espanya de mitjans del segle XVIII. Juana Gertrudis és una dona relegada a casa, cansada del seu matrimoni i de sostenir la seva família. Després de la sospitosa mort del seu marit, un cacic indi, comença la lluita contra l’Estat recollint el relleu en el negoci de falsificació de títols de propietat.

La novel·la comença a la ciutat de Toluca, on s’estan celebrant festes. Pedro de Villafranca hi apareix, borratxo, i l’alcalde i la seva dona el porten a casa d’un veí fins que torni a estar sobri i pugui tornar a casa seva. Tot i això, l’endemà al matí l’home és mort. Ell viu, juntament amb la seva dona i els seus fills, en una altra ciutat anomenada Jilotepec, fins on arriba la notícia. Aleshores, Juana Gertrudis haurà de sortir a la recerca de diners i de respostes per poder sobreviure i aclarir els fets.

La protagonista emprèn el camí per territoris de Nova Espanya acompanyada per un espanyol anomenat José Antonio, arriscant-se a la possibilitat que aquells que la recolzen amb interès acabin traint-la, perquè al capdavall el seu negoci és il·legal. José Antonio necessita els diners per mantenir l’honra espanyola mentre que Juana ho necessita per donar menjar als seus fills. El camí a cavall representa una evolució del personatge, un pas endavant i un esglaó més amunt a la seva vida.

Juana Gertrudis és una dona analfabeta, però també ambiciosa i amb carisma, que desafia la misèria i el poder. S’enfronta als interessos de les persones a qui ha de fer front per obtenir ingressos. Ella no volia més fills, el seu marit sí, i per tant la seva mort li resulta un alleujament. També sap, però, que ha de tirar endavant i liderar la família. Per això, es val del seu fort caràcter, de la set de justícia i d’artificis i fingiments.

Juana Gertrudis canta cançons de bressol de manera automàtica perquè ha tingut dotze fills i quan acabava de cantar-les a un començava amb l’altre, i ja les té interioritzades, com una oració. En un moment donat pensa a fugir, deixar enrere els fills i començar de zero, però es penedeix aviat perquè valora els records i l’afecte que els uneixen.

A l’interior de la coberta del llibre hi ha un mapa de Nova Espanya a l’època en què transcorre la història, i els capítols estan titulats segons el lloc on es desenvolupen els fets. Aquesta novel·la va sorgir, segons es diu breument al llibre, a partir d’un manuscrit que l’autora va trobar, i explora el conflicte per la propietat de les terres entre els espanyols i els indis. Una recomanable lectura.