Categories: LLIBRES Relats

El rastre de l’incendi

Els personatges dels relats 'Los buenos vecinos' de Clara Pastor estan amarats de tensió, misteri, compassió i silencis que oculten por


Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G


La infància és una pàtria estranya, com diu el títol d’un dels onze relats intimistes que integren Los buenos vecinos y otros cuentos (Acantilado). En ells, l’important és la insinuació que es fa de la trama, que transcorre de manera natural i on prenen protagonisme els desitjos dels personatges, que no saben d’on sorgeixen ni cap on van. El primer relat és el que dona títol al llibre i comença amb un incendi.

Aquest és el primer llibre de Clara Pastor (Massachusetts, 1970), fundadora d’Elba Editorial. Hi ha personatges rudes, secrets, tensió en els diàlegs, misteri, silencis que oculten pors, compassió i també violència. Les seves històries es desenvolupen en ambients carregats d’incertesa i fum d’incendi. Aquests espais on tenen lloc les històries cobren vida pròpia i protagonisme mentre la mort i el dolor persegueixen els seus personatges.

 

Clara Pastor, en una foto d’I. Figueras (Acantilado).

 

De vegades, pretenem que el món es regeixi a partir del que tenim establert al nostre cap; per això, la normalitat ens sacseja i altera emocionalment. En aquestes pàgines, hi ha personatges que són sobretot nens i joves que veuen el món des d’una mirada límpida i diferent de la de la gent que els envolta. Experimenten uns sentiments que no gosen confessar per la possibilitat de ser incompresos o titllats d’estranys. La nena d’un relat diu: «És com si Déu només fos a les coses que estan a punt de desaparèixer.» Com es diu en un altre dels contes, la infància comença a desdibuixar-se i la seva felicitat s’entela amb la mateixa rapidesa que un núvol fosc cobreix el sol per sobre de les teulades.

A Los buenos vecinos hi ha personatges abatuts i altres amb por a l’abandonament. Un diu que és complicat saber el que se sent i també ho és separar el que un té del que voldria tenir; una dona li respon si potser no són la mateixa cosa. Hi ha converses íntimes entre personatges que han de resoldre alguna situació que obre esquerdes. Així, en connectar amb altres, es corre el risc de despertar d’un somni i de perdre una part essencial de nosaltres mateixos. Estimulant lectura i reflexió.

Comparteix

Articles recents

  • ART
  • Exposicions

Artur Carbonell, encara emmascarat

Els Museus de Sitges dediquen una exposició a l'artista català, símbol local de les avantguardes…

2 dies enrere
  • CINE
  • Drama

‘Hamnet’ desborda les emocions

La pel·lícula de Chloé Zhao millora la novel·la de Maggie O'Farrell en què es basa,…

4 dies enrere
  • CINE
  • Drama

‘Valor sentimental’, una mirada freda a les ferides familiars

‘Valor sentimental’, una mirada freda a les ferides familiars

5 dies enrere
  • CLÀSSICA
  • Concerts

Nit de llegenda amb Herreweghe i Beethoven

El director belga va tornar a demostrar la seva excel·lència al Palau de la Música…

1 setmana enrere
  • Drama
  • ESCENA

El martiri de ‘Maria Magdalena’

Carme Portaceli punxa al TNC amb una obra que pren com a punt de partida…

1 setmana enrere
  • CLÀSSICA
  • Concerts

Currentzis, l’inconstant

El director va apostar per un Wagner carregat de volums, prioritzant textura a claredat, però…

2 setmanes enrere