Un amor sota l’opressió

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Retrat d’una noia desconeguda, d’Aleksandr Skorobogatov (Grodno, 1963), narra una complexa història d’amor entre dos adolescents a Bielorússia durant la caiguda de l’URSS. La història comença quan Sasha, el protagonista, té tretze anys i recorre la seva vida fins que fa els divuit. Durant aquesta etapa, va conèixer Katia, se’n va enamorar i van construir un vincle amenaçat, constantment, per l’autoritat del pare d’ella.

Des del principi, Sasha s’adona que el món adult, al qual està entrant, és un infern. No obstant això, la vida sembla demanar esperança quan coneix Katia i el seu amor és correspost. Aleshores, com en una muntanya russa emocional, els dos adolescents viuen un ràpid descobriment de la vida, amb la consegüent assumpció de responsabilitats. Tot plegat, enmig d’un règim repressiu i d’un ambient familiar, el de Katia, que oprimeix i veta la relació dels joves.

Sasha es queixa de les regles absurdes que li imposen des de l’escola, com la tallada de cabells, i del martiri que suposa la persecució per un amor i un somni sota estrictes normes. Li dol pensar que pot deixar de veure la Katia o que ella pot deixar d’estimar-lo. Parla sobre com el món infantil o adolescent pot ser perfecte fins que un succés tràgic el trenca i et fa comprendre que el món no és just ni bell i que cal bregar amb injustícies o amb el pare de la Katia, un home alcohòlic i autoritari.

En tot moment la parella s’estima amb una carnalitat i una passió desenfrenades i desmesurades, gairebé irreals. Comparteixen l’amor i algunes aventures quan és possible, al cap i a la fi, són adolescents. Aquí, la repressió estatal amb prou feines és present, més aviat es personifica en els pares de la Katia, mentre que Sasha s’erigeix en símbol de la llibertat, mostrant un rebuig total al fet que els altres prenguin decisions per ell o vetin la seva voluntat.

Retrat d’una noia desconeguda (Bunker Books, amb traducció al castellà de Marta Sánchez-Nieves) és una novel·la ben escrita, però en alguns moments la història es fa repetitiva i sembla no arribar enlloc més enllà de la materialització d’aquest amor i, de nou, dels obstacles que els personatges han de superar. Amb aquesta obra, Skorobogatov s’allunya de la seva anterior novel·la, Cocaína, i, encara que el projecte que ens presenta ara em sembla millor, penso que no acaba de definir bé la història i això pot deixar el lector insatisfet.