Una història còmica, èpica i onírica

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

El duc d’Auge i el seu cavall parlant cavalquen pels camps francesos a l’Edat Mitjana. Són part del somni de Cidrolin, un home sense ocupació que viu en una barca amarrada al Sena, al París dels anys seixanta. Quan Cidrolin dorm, somia les aventures d’aquest cavaller medieval, però quan és el duc qui dorm, aquest somia amb Cidrolin. Flores azules (Seix Barral, amb traducció al castellà de Manuel Serrat Crespo) presenta dos personatges que es mouen entre la realitat i el món oníric i planteja la pregunta de qui somia amb qui. Aquesta novel·la de Raymond Queneau (1903-1976) es va publicar originalment el 1965 i la present edició compta amb un pròleg de Fernando Aramburu.

La narració de cadascun dels personatges s’entrellaça sense divisió, per la qual cosa el lector viu canvis constants d’època que van a parar a temes comuns com l’amor i la Història, explicats de forma paròdica. El relat genera sorpreses com quan es veuen dos cavalls que parlen, i convida a seguir les aventures del duc, que viatja en el temps i va a veure les obres de Notre-Dame, viu la presa de la Bastilla, va al bar Bitúrico i discuteix sobre l’alquímia o els preadamites, tot plegat regat amb un humor intel·ligent.

Cidrolin i el duc són dos personatges separats per l’època que, així i tot, comparteixen elements en comú i, per moments, semblen formar un únic personatge. El duc, des del seu castell, observa que «el fang està fet amb les nostres flors blaves», per això prega al seu cavall parlant que el porti lluny, i inicia així un exili rocambolesc que el portarà a conèixer personatges pintorescos i viure escenes hilarants. El francès Queneau va destacar per ser un autor que, a diferència dels seus contemporanis, va decidir trencar amb el pessimisme i l’existencialisme dominants. Va apostar per jocs i divertiments narratius com es pot veure en aquesta novel·la plena d’absurd, deliri i fets insòlits.

Flores azules, per tant, és una d’aquelles novel·les que val la pena llegir per distreure’s, que van ser escrites per fer-nos passar una bona estona de lectura, més enllà de missatges entre línies o d’interpretacions més profundes. Seix Barral l’ha recuperat ara que fa 120 anys del naixement del seu autor, encara que la novel·la no ha estat del tot desapareguda aquest temps i es pot trobar també en l’edició que va publicar Austral el 2016.