Les cartes de James Joyce

És una bona notícia que l’editorial Páginas de Espuma hagi iniciat, amb aquest volum, la publicació de l’edició més completa de la correspondència de James Joyce. Llegeixo el que la mateixa editorial diu sobre aquesta primera entrega: es «reconstrueix un viatge enlluernador entre 1900 i 1920 per diferents llocs (Dublín, París, Pola, Zuric, Trieste…), per les persones amb qui es relacionava (els seus pares i germans , escriptors com Yeats, Ibsen, Svevo o Pound, la seva dona Nora, els seus editors i les mecenes).» No és poca cosa.

L’edició i la traducció de les cartes són a càrrec del traductor Diego Garrido. Ell mateix ja s’havia ocupat de traduir al castellà Cuentos y prosas breves, on s’hi inclouen els llibres Dublineses, una recopilació de proses juvenils, les Epifanías, el Retrato del artista, Giacomo Joyce, o Finn’s Hotel, un text precursor de Finnegans Wake, la novel·la més críptica de Joyce. T.S Eliot, un dels primers crítics que van defensar l’obra de Joyce, assenyalava que «els seus llibres són tan autobiogràfics en aparença que un estudi més profund de l’home i els seus antecedents sembla venir, no només suggerit per la nostra curiositat, sinó gairebé esperat pel autor.»

Aquest fet converteix aquestes cartes en un material de gran valor per comprendre, en tota la seva amplitud, una obra tan complexa. Com recorda Diego Garrido: «aquí, a les cartes, veurem l’origen de la literatura (que és el que queda per fi). Viurem amb Joyce fets biogràfics, amb el seu impacte i confusió inicials; després viurem les primeres cabòries, ja des de la distància, sobre aquests mateixos fets, i veurem any rere any com es transformen en ficció.» Les cartes ens aproparan a la part més íntima de l’escriptor dublinès: «descobrim un Joyce molt més agitat i vulnerable. No és Stephen Dedalus, tan calculador i solitari. És un jove (i després un home) divertit, desastrós i sentimental, que vol dialogar amb altres persones i se sent sovint sol.»

Aquesta reflexió de Garrido ens dona una idea del contingut d’unes cartes que faran que James Joyce aparegui davant dels nostres ulls d’una manera que potser mai no havíem imaginat. El llibre inclou, al començament de cada capítol, les il·lustracions d’Arturo Garrido. Aquest artista plàstic ja s’havia ocupat de la portada de Cuentos y prosas breves, publicat anteriorment a Páginas de Espuma. Amb els dibuixos que apareixen en aquesta edició de les cartes, tenim l’oportunitat de conèixer alguns dels personatges que discorren per aquesta correspondència apassionant.

Cartas 1900-1920 és un volum de més de mil pàgines, una immillorable ocasió per capbussar-nos en les paraules de James Joyce, «deixant-nos portar pel poder musical i ambiental de la seva paraula, i encomanant confiadament les seves obscuritats a l’esperança d’una gradual familiarització amb l’obra», com aconsellava el gran traductor José María Valverde.