Epidèmia mortal d’insomni

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Donantes de sueño (Sexto Piso, amb traducció al castellà de Rubén Martín Giráldez) és una novel·la de ciència-ficció de Karen Russell (Miami, Florida, 1981) que està localitzada en un futur no gaire llunyà durant una epidèmia d’insomni que assola Estats Units i es cobra la vida de milers de persones que no aconsegueixen agafar el son i cauen esgotades. La narradora i protagonista es diu Trish i treballa en una de les brigades que s’encarreguen de captar persones perquè donin son a aquelles que ho necessiten.

Trish ha patit la mort de la seva germana, Dori, després d’estar més de vint dies desperta, així que s’hi va involucrar. Ella explica que durant el segle XXI es va tractar el tema de l’insomni amb medicaments, fins agreujar-se. Tot i això, arriba un moment en què fins i tot els somnis semblen contaminats, ja que un donant ha proporcionat somnis amb malsons que comencen a expandir-se. La narradora reconeix que usen el terror per captar donants, ja que resulta efectiu per atraure la gent, però davant les crisis que sorgeixen es planteja l’ètica del que fa i la manera com ha d’actuar.

Paral·lelament, sorgeix l’anomenat turisme medicinal, que consisteix en el fet que els insomnes viatgen a altres països perquè els curin i així no suportar la llarga llista d’espera de les brigades. Aquests centres estrangers, però, de vegades no tenen supervisió ni regulació, només busquen diners i a canvi ofereixen un somni que pot estar contaminat de malsons. Davant aquests terrors nocturns, hi ha qui prefereix morir i Trish es pregunta què pot ser tan terrorífic per preferir la mort al son.

Donantes de sueño és una novel·la pertorbadora que parla sobre l’empatia, la solidaritat, l’oblit i sobre recordar certes coses per evitar que passin de nou en el futur. També parla sobre el perill que es pot córrer si es comercialitza amb elements com el somni de les persones, i sobre allò que la nostra consciència ens permet i impedeix fer. És un avís del que pot estar per venir, ja que l’insomni és actualment la realitat de moltes persones. La història pot generar angoixa en el lector, encara que he de dir que jo no hi he connectat gaire.