Berta Dávila narra a 'La ferida imaginària' una història a partir de diferents parelles de personatges contraposats que s'enfronten al dolor
Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Berta Dávila (Santiago de Compostel·la, 1993) és una escriptora gallega. Dirigeix la col·lecció «Rúa do Lagarto» d’Euseino? Editores i dirigeix, juntament amb Carlos Meixide, el segell editorial en gallec Rodolfo e Priscila. Ha publicat poemaris, novel·les i literatura infantil i juvenil. La seva obra ha merescut múltiples premis, d’entre els quals en destaquen el Premi de la Crítica Espanyola 2014 a Raíz da fenda (Xerais, 2013) o el Premi de la Crítica de narrativa gallega 2019 per Carrusel (Galaxia, 2019).
La seva última novel·la, A ferida imaxinaria (Xerais, 2024), es va publicar simultàniament en gallec, català (La ferida imaginària a Les Hores, amb traducció d’Eduard Velasco) i castellà (a Destino, amb traducció de Jacob Rogers). La novel·la ens mostra diferents parelles de personatges que es descriuen per contraposició i s’entenen l’un a través de l’altre. Dues germanes que acaben de perdre el pare i afronten el dol -i la vida- de formes ben diferents, una parella de peixos que viuen dins d’un gerro de flors, una escultora que treballa amb paper maixé i resines sintètiques en una casa de vidre o una oca que brama un pèl massa.
Berta Dávila.
L’aldea de Soutelo, situada a prop de Viveiro, a la costa cantàbrica de Galícia, serveix com a epicentre magnètic per als diferents personatges que s’entrecreuen en el transcurs de la novel·la. Berta Dávila descriu amb gràcia i elegància les inquietuds i el caràcter dels diferents personatges. Per fer-ho, en contraposa les qualitats i n’entrellaça els pensaments. Amb aquest interessant joc d’encaixos, aconsegueix fer-ne un retrat versemblant que fa avançar la història a mida que cadascun dels personatges es va enfrontant a les seves ferides, siguin imaginàries o ben reals.
La línia central del llibre tracta el dol davant la pèrdua d’un pare -que absent, esdevé un personatge ben tendre-, però poc a poc, es barreja amb la resta de trames que articulen la novel·la. La ferida imaginària és una novel·la ben entretinguda que destaca per la seva capacitat de teixir històries i personatges a través dels seus contrastos i, inevitablement, les seves similituds. Amb una prosa lleugera i una narració que es mou amb destresa entre diferents trames, l’autora tracta les complexitats del dol, la pèrdua i les relacions familiars amb sensibilitat.
L'autora publica 'Escala de cargol', un poemari que ens parla de la vida, la memòria…
L'exposició del CCCB recrea els temes centrals de l'obra de l'autora catalana amb una proposta…
A 'El paracaidista', Ana Campoy novel·la la vida d'un poble rural de l'Espanya de postguerra…
'Una bicicleta y un dragón (y una bala perdida)' és una novel·la juvenil de Daniel…
Philippe Claudel narra a 'Crepuscle' un enfrontament entre religions que exposa la naturalesa de l'ésser…
La sèrie de Netflix és una ficció criminal que reflexiona sobre l'herència genètica dels trastorns…