La pel·lícula d'Aitor Arregi i Jon Garaño reconstrueix la història d'Enric Marco, qui es va fer passar per supervivent d'un camp de concentració
Eduard Fernández protagonitza la pel·lícula.
El pas del temps, una magnífica pel·lícula dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño, així com la brillant interpretació d’Eduard Fernández fan que la història d’Enric Marco torni a impressionar-nos com si fos la primera vegada que ens l’expliquen. I no és gens estrany, la mentida que va bastir Marco era d’aquelles que si haguessin estat inventades per un escriptor o guionista, potser no ens l’hauríem cregut. Va ser el 2005 quan l’historiador Benito Bermejo va destapar que el president d’Amical de Mauthausen de Barcelona havia mentit i mai va ser un deportat del camp de concentració de Flossenbürg, com ell assegurava.
Durant anys, Marco, es va fer passar per un supervivent dels camps de concentració, va donar xerrades per institucions i centres educatius explicant la seva suposada experiència com a deportat i va ser la cara visible als mitjans de comunicació d’una associació que lluitava i lluita per mantenir viva la memòria de les víctimes espanyoles del nazisme. ¿Què el va portar a construir-se aquesta identitat? ¿Vanitat, egocentrisme, necessitat de ser admirat pels altres? Ni tan sols la seva família directa coneixia la veritat.
La pel·lícula d’Arregi i Garaño mostra, per una banda, com Marco va anar esdevenint, a base de mentides, el personatge que vam conèixer; de l’altra, veiem com el fals deportat donava llargues a l’historiador Benito Bermejo, quan aquest l’havia descobert, i com anava a Flossenbürg, cada vegada més desesperat, perquè li donessin el certificat oficial de deportat del camp, cosa que no va aconseguir mai. Marco és, doncs, la radiografia de la caiguda d’algú que es va fer passar per heroi.
La interpretació d’Eduard Fernández és extraordinària, l’actor català no decep mai, però segurament és aquest un dels seus millors papers. Una de les virtuts de la pel·lícula, més enllà de la feina d’actors i actrius, és la incorporació de material audiovisual real, on es veuen cares conegudes com Zapatero o Javier Cercas, qui va novel·lar la història de Marco amb el seu llibre El impostor. Una excel·lent pel·lícula que tot i basar-se en una història real, sap mantenir la intriga i la tensió fins al final.
Al seu assaig 'Shakespeare' Bill Bryson revisa totes les teories i interpretacions al voltant d'un…
'Fuera de carta' és un recull d'articles filosòfics de Javier Gomá que ofereixen una lectura…
Els Museus de Sitges dediquen una exposició a l'artista català, símbol local de les avantguardes…
La pel·lícula de Chloé Zhao millora la novel·la de Maggie O'Farrell en què es basa,…
‘Valor sentimental’, una mirada freda a les ferides familiars
El director belga va tornar a demostrar la seva excel·lència al Palau de la Música…