La mare d’Annie Ernaux (Lillebonne, 1940) va morir l’abril de 1986. Un any després, l’autora francesa va publicar la novel·la Una dona, on va narrar la vida, la brillantor, la decadència i la mort de la seva mare. La podem llegir en català a Angle Editorial amb traducció de Valèria Gaillard i en castellà a Cabaret Voltaire amb traducció de Lydia Vázquez.
Una dona parteix d’un inici cru: la notícia de la mort de la mare d’Ernaux i les vivències estrictament posteriors a la defunció. A partir d’aquí, l’autora emprèn un viatge de retrobament amb la figura materna que representa un exercici de memòria familiar i, com sempre amb Ernaux, d’anàlisi històrica i sociològica.
La protagonista de la narració va néixer l’any 1906 a Yvetot (Normandia, França) en el si d’una família nombrosa acabada d’arribar a la ciutat des del món rural. Ernaux narra amb detall la vida de la seva mare i la relació que van tenir. Com és habitual, hi ha una consciència de classe forta que permet articular la novel·la al voltant d’un constant ascens social que arriba fins a la posició d’Ernaux com a professora universitària d’una classe benestant.
L’autora descriu les tensions que es van generar i les contradiccions d’una mare que volia que la seva filla tingués una millor vida però que, a la vegada, sentia que la filla se n’allunyava del seu món. També explora la malaltia de la mare. Treu enfora els sentiments que no sempre eren agradables i posa per escrit allò que li passava pel cap a mesura que la seva mare empitjorava. Un camí que de ben segur pot experimentar qualsevol persona que acompanyi un ésser estimat afectat per una malaltia degenerativa.
Ernaux parteix d’uns fets concrets i els analitza per fer-los generalitzables. Indaga en l’entrellat i n’extreu unes línies en què és fàcil sentir-se representat. Explica la relació amb la seva mare i, a partir d’aquí, n’extrapola el funcionament de les relacions maternofilials i els processos de dol associats a la malaltia i la mort dels pares. Una dona serveix com a ritual de tancament, un comiat d’Ernaux a la seva mare que connecta el passat amb el present, la infància amb l’adultesa, i la vida amb la mort.
