Clarice Lispector mostra el seu procés creatiu a 'L’hora de l’estrella', novel·la que alhora retrata les desigualtats de la societat brasilera
L’hora de l’estrella va ser l’últim llibre publicat per Clarice Lispector (Txetxelnik, 1920 – Rio de Janeiro, 1977) l’any de la seva mort. Lispector va escriure novel·les, relats i articles periodístics al llarg d’una vida breu però queferosa. Va arribar al Brasil amb pocs mesos i va estudiar a la facultat de dret de Rio de Janeiro. Amb 24 anys, la seva primera novel·la, A prop del cor salvatge (Club Editor), va convertir Lispector en un fenomen literari al Brasil de mitjans segle XX. L’hora de l’estrella ha estat traduït al català per Josep Domènech Ponsatí a Club Editor i al castellà per Ana Poljak a Siruela.
En aquesta obra breu, Lispector narra una història força senzilla: la vida de la Macabéa, una jove del nord-est del Brasil que viu a Rio de Janeiro. Es tracta d’una noia força bleda de classe treballadora que es dedica a la mecanografia. Tot i la seva innocència i la seva ingenuïtat, la Macabéa fa de reflex d’una societat amb grans desigualtats econòmiques i socials. A través de la Macabéa i un grapat més de personatges, amb les seves costums i els seus anhels, el narrador mostra la vida quotidiana d’un barri obrer de la ciutat carioca.
Clarice Lispector.
El que fa L’hora de l’estrella especialment interessant és l’autonomia i la complexitat de la veu narrativa. Lispector no es limita a una narració convencional; en lloc d’això, construeix un narrador-personatge aliè a l’acció que té capacitat de decisió sobre la forma literària. Aquest narrador ultraconscient interpel·la el lector i planteja dubtes sobre com s’ha d’estructurar la novel·la o sobre cap a on ha de continuar la història, trencant constantment la famosa quarta paret del cinema.
La veu narrativa es mostra sovint irònica i crítica, amb un to àcid i, de vegades, un pèl cruel. Es construeix un nou personatge situat en un nivell metaliterari que augmenta les capes de profunditat de la novel·la i permet un contrast entre dos mons ben diferents: el del narrador i el dels fets narrats. Aquesta mirada metanarrativa genera una tensió que fa que la novel·la avanci més enllà de la simple història de la Macabéa. Es converteix l’obra en una reflexió sobre la pròpia creació literària amb veu pròpia independent dins de la narració. Una novel·la interessantíssima des de diferents perspectives i ben entretinguda.
'Tierra de empusas', d'Olga Tokarczuk, és una història inquietant que fa una mirada contemporània i…
'Ataduras' és una novel·la de Domenico Starnone que retrata un matrimoni en crisi i les…
Austral publica les 'Poesías completas' de l'autor de 'Campos de Castilla' i 'Soledades', un volum…
Jane Austen fa de la varietat de personatges un dels punts forts d'una història d'amors,…
L'autor publica 'Què ens queda dels nostres', un seguit de vivències que fan recompte dels…
A 'El murmullo del agua', María Belmonte proposa un viatge en el temps per descobrir…