La violència cap als homosexuals -o cap a qualsevol altra minoria sexual- va en augment al món, especialment en aquelles societats on trencar la norma pot implicar perdre la vida o ser víctima d’agressions de tota mena. La novel·la Purs homes, de l’escriptor senegalès Mohamed Mbougar Sarr (Dakar, 1990), comença amb un vídeo viral, la d’un grup de persones que desenterra el cadàver d’un home per treure’l del cementiri, ja que suposadament era gai i no comptava amb el vistiplau de la comunitat religiosa per descansar en espai sant.
El fet és que a aquest grup no els importa si realment era homosexual o no, en tenen prou amb els rumors per acreditar l’orientació sexual de la persona morta. A la novel·la hi ha altres personatges que han de reaccionar al rumor, aturar-lo abans no suposi una amenaça o una condemna. Al protagonista, un professor universitari de literatura, les coses comencen a torçar-se-li quan decideix ignorar la prohibició d’explicar els poetes homosexuals, com Verlaine. Només uns dies després, els seus alumnes decideixen deixar d’anar a les seves classes. Després vindran les denúncies, el boicot i la persecució.
Aquest professor vol entendre què li està passant a la societat que l’envolta. El seu pare va substituir per un dia l’imam de la mesquita i tot i que va deixar clar que si tingués un fill homosexual no el tractaria diferent de com van actuar aquells agressors del vídeo viral, aviat és rebutjat per haver patinat en demanar que els gais només mereixen una pregària, ja que els sectors religiosos més radicals consideren que ni això es mereixen. Sembla com si a Dakar hi hagués una pugna per veure qui és més radical, qui és més pur.
Mohamed Mbougar Sarr.
A la novel·la, Sarr explica que allò que uneix homosexuals i la resta d’homes és que tots poden ser víctimes, en qualsevol moment, de la violència. Tots poden morir de forma bàrbara per un fet quotidià. En la seva recerca, el protagonista es troba amb diverses persones amb qui parla per trobar respostes, per entendre el camí que està agafant el Senegal respecte a les llibertats sexuals, un país on la veu majoritària -o, almenys, la que més crida- diu que l’homosexualitat és un mal vici importat d’Occident que cal erradicar. Mentrestant, el lector va intuint que potser aquest professor també és gai.
Purs homes (Més Libres en català amb traducció d’Oriol Valls i Anagrama en castellà amb traducció de Rubén Martín Giráldez) és plena d’interessants reflexions, no només sobre la violència, sinó també sobre la identitat, la por i el dol. D’aquest darrer aspecte, per exemple, Sarr ens diu que fer el dol d’algú és intentar transformar la pena pròpia en un mitjà de coneixement, de reconstruir el món de l’absent per trobar veritats sobre ell que ens van passar per alt quan la persona encara era viva. Val la pena, per tant, llegir amb atenció i aturar-se de tant en tant per pensar i gaudir encara més de la lectura.
He de dir que la traducció catalana m’ha grinyolat sovint. Tot i que Oriol Valls mostra molta riquesa de recursos lèxics, m’ha semblat que amb els pronoms queia constantment en la ultracorrecció. Deixo uns exemples: «hi deien que probablement era homosexual, el meu lloc de docent hi havia estat suspès» (potser n’hi ha prou amb «havia estat suspès»), «llavors elles haurien d’ocupar-se del peix, preparar-lo, enviar-lo de nit a un gran mercat i vendre-l’hi» (penso que ja funciona bé un «vendre’l»), «si necessiten, els de fora, que jo ho sigui un per viure millor» (que jo ho sigui o que jo en sigui un, potser?). D’altra banda, hi ha alguna errada, com confondre «assossec» amb «desassossec.»
