Esperit de postguerra

MARIO GUERRERO

Juan Caballero (Hoja de Lata) es va publicar originalment el 1956, quan Luisa Carnés (1905-1964), l’autora i membre poc reivindicada de la Generació del 27, estava exiliada a Mèxic després de la caiguda de la República després de la Guerra Civil espanyola. Juan Caballero, el protagonista, és el líder d’un grup de guerrillers o maquis que al voltant del 1942, tres anys després de la fi de la guerra, resisteix a les muntanyes d’Andalusia. Ell és un guerriller més d’aquells que van resistir durant anys amb l’esperança que els aliats, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els donessin suport per enderrocar Franco.

En un dels pobles propers a la muntanya hi viu Nati, la filla de Rafael, el metge del poble. Nati també va ser l’amor de joventut de Juan Caballero, però ara està casada, per imposició, amb Pedro Fuentes, el cap local de Falange i fill de l’alcalde. La història comença amb Rafael tornant de nit quan Blas, un veí, l’avisa que a casa seva hi ha un home ferit, «un de la muntanya», i Rafael acudeix a curar-lo de mala gana perquè sap les represàlies que podria patir. Quan arriba a casa de Blas, Rafael no es troba amb un, sinó amb quatre guerrillers.

Unes hores abans, uns maquis havien baixat de la muntanya per prendre un comboi i hi ha ferits. Tant l’alcalde com el seu fill són homes cruels i sense escrúpols que es volen venjar després de l’assalt. Aleshores, les autoritats franquistes animen a no adormir-se i a actuar amb mà dura sobre aquests maquis, que al poble en són molts, asseguren. En realitat, les autoritats odien els pagesos perquè es neguen a donar-los part de la seva collita. A sobre, l’odi augmenta quan s’assabenten que Juan Caballero lidera la partida, ja que és fill de Manuel Caballero, a qui l’alcalde va assassinar durant la guerra. Ara, Juan Caballero vol venjança contra l’assassí del seu pare i l’alcalde vol acabar per sempre amb ell.

Gràcies a l’assalt, Nati troba el moment per rebel·lar-se, trencar la seva posició i la seva vida dissortada i llançar-se a la muntanya amb els guerrillers. «Me ha hecho roja […] el dolor de España; el ver la tierra seca por tanta sangre; el ver a tanta mujer de luto; las cárceles llenas y los campos vacíos», diu. Tot i que Juan Caballero i Nati estan en contra de la guerra, saben que és la via per enderrocar el règim franquista.

La llegenda de Juan Caballero es va construir al voltant de la seva ànsia de venjança. Així i tot, l’odi no són l’únic que el mou, també ho fa el sentit del deure, de tornar a la democràcia i enderrocar els tirans: «Juan Caballero era un ejemplo vivo de la España apasionada, que esparcía su sangre cada día sobre la tierra que intentaba rescatar», llegim. Juan Caballero parla d’hipocresia, de por i de falsos penediments. La història és captivadora i implica el lector en la lluita d’aquests guerrillers.