L’aventura de la introspecció

VÍCTOR BARGIELA

La intrusa és una novel·la d’Irene Pujadas (L’Altra Editorial) que adopta la forma d’un viatge interior amb les regles, l’escenografia i els protagonistes d’una aventura clàssica. La protagonista, la Diana, es veu obligada a iniciar una expedició cap al seu interior quan amics i familiars comencen a fer-li notar que «últimament la naturalesa de la seva persona no se li adiu amb la naturalesa habitual de la seva persona», que «té alguna incongruència a dins». Guiada per una tieta, visita una vella del barri de Pedralbes que li oferirà un beuratge que li permeti entrar al seu dedins i arreglar el que no funciona.

La novel·la se centra en la travessa de la Diana per aquest territori simbòlic que representa l’interior de la protagonista: un món amb estructures, oficines i comitès encarregats de processar, digerir i classificar tot el que li passa. A la Sala de Processament, cada emoció, pensament o fet viscut es tracta com una «Cosa» que ha de ser registrada, analitzada i incorporada a la identitat de la Diana. El sistema de funcionament intern és una paròdia administrativa del psiquisme: hi ha sales de classificació, comitès reguladors, una Gran Batedora d’identitat que mai s’atura… I entre paperassa i debats, la Diana avança cap a altres òrgans acompanyada del cap d’animació de la Sala de Processament. Visita els budells, una gran festa a l’estómac, la visita a un ai al cor…: el gran parc temàtic del dedins!

Amb una prosa clara i un humor finíssim, Pujadas construeix un univers on la introspecció esdevé aventura, on la cerca d’autenticitat s’enreda en engranatges absurds i on les preguntes sobre la identitat topen amb obstacles administratius i afectius. Aquestes escenes del dedins ens ofereixen una mirada il·lustrativa però satírica del funcionament de la nostra ment, i transformen els mecanismes interns més abstractes en escenes vives, recognoscibles i plenes de sentit.

La intrusa és una novel·la divertida, molt enginyosa i sorprenentment profunda. Pujadas aconsegueix fer pensar sense solemnitat, i fer riure sense caure en el pur disbarat. El viatge de la Diana pel seu dedins té la lleugeresa dels relats d’aventures i, alhora, la càrrega reflexiva d’una veritable indagació identitària. Llegir-la és deixar-se arrossegar per una fantasia lúcida, amb moments d’un humor brillant i una gran capacitat d’observació. En definitiva, una novel·la molt divertida però que també remena.