A 'Mañana acabará todo', Susana Rodríguez novel·la les vides d'un bordell a l'antiga Iugoslàvia quan esclata el conflicte dels Balcans
Mañana acabará todo (Navona, 2025) és un homenatge a les víctimes de la guerra de Iugoslàvia. Aquesta novel·la de Susana Rodríguez Lezaun (Pamplona, 1967) és protagonitzada per Fiodor, un home de trenta-vuit anys que va estudiar a l’escola de cuina de Belgrad i va treballar de cuiner a països com França i Itàlia. El 1989, un anunci en un diari l’anima a presentar-se a la vacant de cuiner d’un bordell iugoslau.
Aquell lloc inhòspit, on s’ocupava de l’alimentació de la madama i les senyoretes, excepcionalment també d’algun client, es converteix en casa seva. Tot i això, l’esclat de la guerra provoca el tancament de l’establiment i la seva marxa el març del 1991. Després d’anys de guerra, Fiodor torna a aquesta casa per reconstruir-la i començar una nova vida allà, però no s’imagina que algun personatge del passat i altres de nous apareixeran al mateix lloc, com Rita, l’antiga propietària del bordell, o dues dones que tenen cura d’un nadó.
La novel·la comença amb el retorn de Fiodor a la casa, abandonada i tancada des de fa anys. Obrint de nou aquelles portes es corre el risc d’obrir les ferides. Tot i que ja fa un any que allà no cauen bombes, la guerra va més enllà, ja que les cicatrius i les seqüeles perviuen. Fiodor treu valor a l’oci i aposta per treballar tot el temps: «Hai hvia tantes coses per oblidar, tantes coses en què no pensar, que necessitaria treballar de valent fins al dia de la seva mort per poder sobreviure». Aleshores, a les golfes d’aquesta cara, aparentment abandonada, hi troba dos joves i un nadó.
En aquestes pàgines, Iugoslàvia es presenta com un país Frankenstein que l’ONU vol reconstruir, un país ple de Cascos Blaus internacionals, un pastís a repartir ple de «diners, poder i gent sense moral». Una combinació explosiva. Ningú està preparat per a la guerra, i pot tocar qualsevol en qualsevol moment. La guerra impedeix fer plans, pensar un futur i remet al present immediat, a sobreviure cada segon. No obstant això, Fiodor pensa en l’endemà, en l’esperança de la fi de la guerra o almenys un estat intermedi entre la fi i la continuïtat.
Ell sembla protector i bondadós, però també amaga malifetes i rudesa que alerten els qui l’envolten. A la guerra no hi ha cabuda per a la innocència o la compassió, només per a la desconfiança i, potser, el perdó. Mañana acabará todo és una novel·la que aborda l’esperança, l’espera i les noves oportunitats en mig de la guerra, la supervivència i la deshumanització. Hi ha una crítica als conflictes bèl·lics, però també a les normes rígides, estrictes i de doble moral que havien d’obeir els Cascos Blaus per no intervenir en determinats actes. Així i tot, la història m’ha deixat una mica fred, potser per la visió més analítica que narrativa de l’autora.
L'òpera de Ponchielli torna al Liceu amb una bona proposta escènica de Romain Gilbert i…
A 'Crónica de una muerte anunciada', García Márquez retrata una societat marcada per l'honor, la…
Al seu assaig 'Shakespeare' Bill Bryson revisa totes les teories i interpretacions al voltant d'un…
'Fuera de carta' és un recull d'articles filosòfics de Javier Gomá que ofereixen una lectura…
Els Museus de Sitges dediquen una exposició a l'artista català, símbol local de les avantguardes…
La pel·lícula de Chloé Zhao millora la novel·la de Maggie O'Farrell en què es basa,…