‘A Roma con amor’, el nou souvenir de Woody Allen

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Sembla que Woody Allen ha assumit definitivament la seva nova vocació: la de fabricant de souvenirs. Cada vegada més ancorades en el passat han quedat les seves grans pel·lícules, com Annie Hall o Manhattan, i ara tot apunta que el director novaiorquès s’ha acomodat en aquesta inèrcia de viure de la fama i no escarrassar-se gaire. Des de fa uns anys, Allen roda a Europa al servei de productors que volen fer de les seves ciutats les noves Manhattan.

No sempre aquesta nova vida professional li ha donat mals resultats al director, que consti: el repàs a Londres va tenir una pel·lícula brillant, Match Point, i fins i tot Midnight in Paris era enginyosa. Però costa oblidar el despropòsit de Vicky Cristina Barcelona i més encara el mal que ha fet als fans d’Allen aquesta A Roma con amor. La cinta amb aire de comèdia romàntica italiana, plena de clixés amb històries mancades d’originalitat que sembla que les hem vist milers de vegades, és, a més, una mena de barreja que beu d’altres pel·lícules seves, com si hagués llençat la tovallola a l’hora d’escriure guions i ara es conformés amb el reciclatge. A A Roma con amor veig trossos de Todo lo demás, de Midnight in Paris, de Sueños de un seductor i de Vicky Cristina Barcelona. Tot això en un popurri cinematogràfic forçat i protagonitzat per grans actors i actrius a qui els seus papers els vénen massa petits.

Tenim a Alec Baldwin interpretant un personatge que bé podria ser el Humphrey Bogart de Sueños de un seductor, una mena de flagell de la consciència d’un dels protagonistes, Jesse Eisenberg (La red social), un noi americà que ha anat a viure a Roma, on treballa com a arquitecte, i que podria recordar al prota de Midnight in Paris. En la seva vida es creua Ellen Page, l’actriu de Juno que es posa a la pell d’una noia capritxosa amb aires de la Christina Ricci de Todo lo demás. També tenim a Roberto Benigni encarnant a un tipus anònim que un dia es fa de dia sent famós i al qual la popularitat el persegueix allà on va, un tema que ha aparegut en altres pel·lícules d’Allen, com a Stardust Memories, on l’absurd arribava al punt en que un fan li regalava una llonganissa en un esdeveniment. Després hi ha altres actors que semblen entrar amb calçador, com el guaperes Judy Davis (Manuale d’amore 2, Caos calmo), Antonio Albanese (Manuale d’amore 2) o Ornella Muti (El amante bilingüe, El conde de Montecristo).

Woody Allen ens explica diverses històries. D’una banda, la de Jack (Eisenberg), que quan sembla que ho té tot sota control i és feliç a Roma amb la seva xicota, apareix Monica (Page) per canviar-li els seus plans. Una altra parella amb problemes centra una altra història: a ell se li creua una prostituta (Penélope Cruz) i a ella un actor (Albanese). Benigni centra un altre eix argumental, el del desconegut convertit en súper famós. La pel·lícula té aquesta essència italiana del “veniu a Roma, que aquí es viuen les històries d’amor més intenses”. Dit d’una altra manera, A Roma con amor sembla un artificiós Manuale d’amore però amb la firma de Woody Allen. Un producte cinematogràfic poc natural, gens original i que serveix per allunyar una mica més al director d’aquella garantia de qualitat que gairebé sempre oferien les seves pel·lícules.