Una història de fatalisme, rivalitats i odis

Laura Baeza / @Lau_BaezaA

Igual que el joc de la matrioska, en el qual una gran nina conté múltiples d’aquestes, Un millón de gotas (Destino) amaga en les seves pàgines diverses trames. El llibre a priori sembla un thriller, amb les seves dosis d’acció, investigació, drama… però conforme avança, també revela forts tints de novel·la històrica. A la novel·la Gonzalo Gil és un jove advocat que porta una vida que li ha estat imposada. Una rutina basada en aparences, insulsa i afable per a un tipus gris. Aquesta vida tranquil·la es veu truncada quan s’assabenta del suïcidi de la seva germana Laura, a qui relacionen amb el macabre assassinat d’un mafiós rus. A partir d’aquí, Gonzalo es veu embolicat en una recerca que el porta a indagar què li va passar en realitat a la seva germana, alhora que es veu enmig d’una guerra amb arrels molt antigues. Tot això mentre paral·lelament es compten les vivències del pare de Gonzalo, testimoni i protagonista dels horrors de la humanitat del passat segle.

Així, en la seva última novel·la, Víctor del Árbol se serveix del flashbacks per narrar els passos que en el present -situat al 2002- va donant Gonzalo i els altres personatges que l’acompanyen en el desenterrament d’aquest passat no tan mort, a la vegada que explica la història del seu pare, Elías Gil, amb qui el lector viu moments històrics del segle XX com les purgues de l’URSS, la Guerra Civil espanyola o la II Guerra Mundial. Dues històries que semblen paral·leles, però que acaben creuant-se per mostrar-se com una mateixa. Dos plànols temporals exposats amb equilibri suficient per atrapar l’atenció i l’interès del lector en tot moment.

Amb tot, l’autor embasta una gran història, contundent i emotiva protagonitzada per uns personatges difícils d’oblidar. I és que si alguna cosa dóna vida a aquesta història són els personatges que la creen. Tots exquisidament perfilats, fins als que creiem més secundaris, amb matisos i volum, polièdrics i complexos. Tots relacionats entre si, com si visquessin en un tauler d’escacs en què cada un té un paper en aquesta partida creada a partir de traïcions, venjança, supervivència, lleialtat, idealismes … Uns protagonistes que no són ni del tot bons, ni del tot dolents, que moltes vegades depèn del moment i les circumstàncies, així com de la perspectiva des de la qual s’observi.

Un millón de gotas és també una història de fatalisme, on rivalitats i odis que sobreviuen als seus protagonistes arriben a generacions futures sense que aquestes puguin fer res per escapar al seu destí. Una història més amb la qual l’autor barceloní presenta una radiografia del pessimisme, en la qual pocs es mantenen fidels a si mateixos i en la qual molts acaben sent corruptes. Víctor del Árbol construeix una trama complexa i ben calibrada que avança de forma natural, una peça porta a l’altra com quan cauen les fitxes de dòmino. El resultat final és una història en majúscules en la qual res està inserit de forma forçada. Ara bé, potser la història podria haver-se explicat amb unes quantes pàgines menys, encara que l’autor ens manté atents durant tota la lectura. En qualsevol cas, Un millón de gotas és un llibre intens, en ocasions dur, que remou consciències i memòria històrica. Un llibre amè que cal llegir amb un altre objectiu més enllà del pur entreteniment.