Júlia Costa / @liujatasco
L’autor d’aquest llibre, com ens expliquen a les solapes, no és historiador ni periodista tot i que col·labora en diferents publicacions relacionades amb la història de Catalunya. Però la feina de divulgació també és prou important si es fa de forma seriosa i aquest llibre ens ofereix una aproximació breu però seriosa a la complexa figura del general Prim. Durant el 2014 s’ha commemorat el segon centenari del naixement de Joan Prim i Prats i hem pogut seguir las facècies relacionades amb el seu cadàver momificat, a la recerca de dades sobre la seva mort, encara no aclarida del tot.
El general Prim va ser, ja en vida, un cas singular de popularitat. En l’actualitat es remarquen les seves paraules sobre Catalunya i sobre el tracte que se li donava des del govern espanyol però Prim va fer política espanyola en tot moment. Mentre del general Espartero sempre se’n recorda el bombardeig amb el qual va castigar la ciutat de Barcelona el bombardeig del general Prim no ha generat mai, que jo sàpiga, protestes importants que hagin demanat la retirada de les seves estàtues eqüestres i monuments diversos així com la del seu nom dels carrers catalans que se li han dedicat.
També he escoltat sovint penjaments sobre els interessos esclavistes de gent com el Marquès de Comillas però s’oblida les estossinades d’esclaus negres que el reusenc va perpetrar en un dels seus destins, el de Puerto Rico, així com d’altres actuacions de violència i repressió evidents. Tot s’ha de situar en el seu context i en el seu moment però cal dir que pel fa al general Prim sempre he tingut la impressió que, com amb d’altres personatges catalans, hi havia una tendència important cap a l’absolució dels seus pecats per part de la historiografia nostrada i romàntica.
Aquest llibre, publicar per La Mansarda, tracta sense concessions excessives la realitat de la seva fulgurant i complicada carrera militar. Prim va evolucionar políticament, això és evident, i va arribar a tenir una idea d’estat –d’estat espanyol- interessant però que potser no responia al moment històric que es patia, amb canvis i pronunciaments, les guerres carlistes en ebullició, revoltes a tort i a dret i moltes altres complicacions a més de l’endarreriment del país, que anava esdevenint crònic. La seva mort va ser deguda a un complot en el qual el més probable és que hi estigués embolicat Montpensier però fins aleshores havia estat un home amb molta sort i potser pensava que aquesta l’acompanyaria encara durant molts anys.
El llibre d’Arnau Consul ens ofereix una visió resumida però completa de la trajectòria del general. També trobem al final del llibre una bibliografia breu que pot completar les necessitats dels encuriosits que vulguin saber més sobre el personatge i sobre la seva època. La trajectòria de Prim no és gaire diferent de la d’altres militars aventurers, com ara el mateix Garibaldi. La visió de la vida militar és avui molt diferent de com era en la seva època i gairebé fins fa quatre dies, la nostra sensibilitat ha canviat molt. Algunes frases de Prim, tretes de context, serveixen fins i tot avui per il·lustrar fets del present però és un error llegir-les fora de les situacions en les quals ell les va pronunciar.
La contraportada del llibre ens ofereix una visió gairebé idíl·lica del personatge: gallard, liberal, patriota, honest, progressista, visionari. L’interior del llibre, si és llegeix a fons, ja ens n’ofereix una imatge més humana, més fidel i amb moltes més ombres, fins i tot amb al·lusions a temes en els quals va semblar que Prim feia un doble joc o que conspirava de forma oportunista. El segle XIX va ser una època apassionant però molts dels fets que es van esdevenir responen poc a una historiografia romàntica o a una visió simplista de la política espanyola. Entre l’esperpent i la tragèdia el país no arrancava tot i que alguns avenços es van donar, malgrat tot. Així s’explica que la Restauració aconseguís l’acceptació que va assolir, en una societat cansada ja de brega, d’atemptats i d’enfrontaments civils i militars. Del general Prim se’n continuarà escrivint i parlant molt més, no han deixat mai tranquil·les ni tan sols les seves restes.
