L’inesgotable força d’una mare

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Les dotze tribus de la Hattie (RBA La Magrana en català i Salamandra en castellà), d’Ayana Mathis, segueix la vida de Hattie Shepherd, una adolescent negra de 17 anys que arriba el 1923 a Filadèlfia fugint del sud racista. Les dotze tribus del títol són els dotze fills de Hattie i August, a través dels quals l’autora traça un panorama del segle XX, des del 1925 fins als anys 80.  La pèrdua dels seus primers fills, una parella de bessons anomenada Philadelphia i Jubilee, marcarà la vida de Hattie, August i la resta dels seus fills. En el nom de les criatures mortes hi havia dipositat totes les esperances de la jove mare de començar vida feliç en una gran ciutat del nord on no cal baixar de la vorera per cedir el pas als blancs, un somni que s’acaba en tot just set mesos («el seu cor es va parar al perdre els bessons i tot just li va quedar res per als altres nens…»). Massa fills, pocs diners i gairebé gens d’amor per donar-los-hi.  

Cadascun dels fills de Hattie i August tindrà un destí diferent: predicador, músic de jazz, soldat al Vietnam. La història americana del segle XX se’ns fa present a través d’aquests personatges protagonistes de cada un dels capítols de la novel·la, marcats per una mare freda, absent però lluitadora, atenta a la seva manera però incapaç de donar tendresa als seus fills. L’autora enllaça hàbilment un capítol amb l’altre i en cada un dóna a conèixer al lector una faceta diferent de Hattie com a mare, dona, esposa, amant… La seva vida ressegueix el mateix itinerari de molts afroamericans durant el segle XX: pobresa, menyspreu, lluita, esperança, coratge, desil·lusions… La comunitat negra avançava amb dolor i a petits passos cap a la llibertat mentre Hattie i la seva família intenten sobreviure. El Sud d’on han fugit és un altre personatge que apareix sovint en flaix bacs, a través dels quals ens assabentem de la mort del pare de Hattie.

Mathis aconsegueix allunyar-se del sentimentalisme, tot i que la desgracia és un personatge més de la novel·la: a la mort dels bessons s’hi ha de sumar l’accident d’en Six, que es va cremar tot el cos al caure a la banyera; l’Ella, a qui ha d’entregar a una germana per falta de diners per mantenir-la; l’Alice, insatisfeta tot i que té una vida acomodada; en Franklin, soldat al Vietnam; la Bell, malalta de tuberculosi; la Cassie malalta mental… Pel que fa a August i la resta de personatges masculins, tots estan tallats pel mateix patró: la irresponsabilitat. Prefereixen jugar-se el sou o beure-se’l que entregar-lo a casa. Quan se’n penedeixen, ja és massa tard. És el cas d’August i Lawrence, l’amant de Hattie. També d’algun dels seus fills o de marits de les seves filles. Pocs personatges masculins s’escapen d’aquest tòpic d’home ociós, bevedor i jugador.