L’espurna del principi de qualsevol conte de fades (o no)

Patricia Tena. Barcelona

Amores minúsculos és l’adaptació del còmic homònim d’Alfonso Casas (Edicions de Ponent), una comèdia urbana sobre l’inici de les relacions de parella. L’obra, dirigida per Iñaki Nieto i adaptada per Los Zurdos, havia d’estar només dues setmanes en cartell a Nave 73, però l’èxit de la crítica i el boca-orella van fer que es representés també al Teatro Lara i Teatro Nuevo Apolo, consolidant-se com l’obra revelació de la temporada passada i nominada als premis MAX en aquesta categoria. Ara, aterra al Club Capitol de Barcelona, amb un nou repartiment integrat per joves actors catalans.

L’eix central és Jaime (Dodi De Miquel), un jove novel·lista que somnia amb els ulls oberts que arribi l’amor de la seva vida. Pel seu camí es creuarà l’Eva (Núria Florensa), una noia enigmàtica fan de Los Ramones que assegura que sap el dia que morirà.  El company de pis d’en Jaime, Nacho (Joan Sureda), comença a estar cansat de les relacions esporàdiques i es passa les tardes dibuixant un desconegut que veu passar per una plaça. Encara que ell no ho sap, aquest noi es diu David (Albert Montes) i viu presoner d’una relació sense passió però que li fa sentir-se còmode. També trobem a la Laura (Adela Silvestre), una contable maniàtica de l’ordre i de la responsabilitat que s’encapritxa d’en Carlos (Cristian Valencia), un cantant/DJ/Actor presumit i insuportable.

Amores minúsculos és una obra que sens dubte resulta fresca, divertida, juvenil i molt entretinguda. Aquí s’ha de destacar especialment el paper interpretat per Adela Silvestre, que ens ofereix les millors escenes de l’obra (ja se sap que confrontar dos personatges diferents sempre té un bon resultat humorísticament parlant, i el tàndem Laura-Carlos funciona a la perfecció). El problema és que la història és bastant lineal, previsible i no ens trobem amb grans conflictes (i això és impossible si es parla d’amor!) o, si n’hi ha, com podria ser el cas d’un xicot que es planteja la seva condició sexual, no es profunditza gens. És cert que l’espectador la gaudeix amb un somriure, però és inevitable passar-se bona part de l’obra esperant un gir, una frase o un gest que li robi el cor, que li faci sentir-se identificat. Al meu parer, això no arriba a succeir perquè tot és tractat de manera superficial. En altres paraules, per ser una peça amb l’amor com a fil conductor, resulta poc emotiva. I aquí em ve al cap l’exemple contrari, que seria una història romàntica, actual, coral i plena de matisos com la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu, dirigida per Dani de la Orden.

Amores minúsculos parla de l’espurna que dóna origen a tres relacions diferents. No sabem si s’acabaran convertint en grans històries d’amor, però tal i com diu Alfonso Casas, no hem d’idealitzar les relacions esperant que totes siguin contes de fades, no hem de veure-les com una finalitat, sinó com un trajecte, encara que totes les vivències i emocions, duri el que duri la relació, ens serviran com a experiència a l’hora d’enfrontar-nos a possibles noves històries. Per molt minúscul que hagi estat un amor sempre serà part del que som.

_________

Amores minúsculos / Club Capitol (Les Rambles, 138) / Basat en el còmic d’Alfonso Casas / Direcció d’Iñaki Nieto / A partir de 14 euros / www.amoresminusculos.com