El 1959 a Cuba triomfava la revolució cubana liderada per Fidel Castro, situació que donava pas al trencament de relacions entre l’illa i Estats Units i a molta tensió entre els dos territoris i els seus representants polítics. Després de dècades sense que cap dirigit nord-americà trepitgés terra cubana, el 17 de desembre de 2014, Barack Obama anunciava que el març de 2016 visitaria l’illa, un fet que suposa un abans i un després entre els dos països, que comporta repercussions a nivell mundial i que pot significar un canvi per als ciutadans cubans i el sistema polític instaurat.
Joan Antoni Guerrero, periodista català que ha treballat a capçaleres com Nació Digital, Avui, El Temps, Diari d’Andorra o el Diari de Tarragona, és un profund coneixedor de la historia més recent de Cuba, tema al qual ha estat lligat des de fa anys. Actualment és redactor de Diario de Cuba, i acaba de publicar Cuba-EEUU: la hora del deshielo (Editorial UOC), on reflexiona sobre els fets ocorreguts abans i després del 17 de desembre de 2014 i les seves possibles conseqüències.
Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA
Els mitjans estan dedicant moltes pàgines i portades a la visita d’Obama a Cuba, però és de suposar que un fet tan important necessita un llibre.
El tema està en els mitjans des del 17 de desembre del 2014. A Estats Units diria que molt més que als mitjans d’Europa, també perquè allà es tracta d’una qüestió nacional a partir de l’acció del govern d’Obama. En el llibre qualsevol persona interessada en el que passa a l’illa pot trobar informacions útils per tenir en compte a l’hora de formar-se una opinió sobre un tema del que s’està debatent de forma constant. Però més enllà d’això, el llibre també és una invitació a fer una reflexió crítica sobre tot plegat. Tot i que sembla que Cuba i Estats Units hagin arribat a un happy end sobre el seu conflicte, en realitat s’obre un període encara més feixuc per als cubans: la reconstrucció d’un país davant d’un model polític que s’ha convertit en el principal impediment per al progrés nacional.
No suposa un canvi petit…
Quan vaig començar a interessar-me pel tema estava molt llunyana la possibilitat d’un canvi tan important com el que s’està vivint ara. Hi havia realment poques possibilitats de veure canvis realment transcendentals capaços de capgirar la situació del país. En aquest moment Cuba sí es troba en una cruïlla en què diverses forces malden per orientar les coses cap a un sentit o un altre. El govern cubà vol mantenir el poder en mans del Partit Comunista mentre introdueix transformacions econòmiques que condueixen el país cap a un model de capitalisme autoritari. L’elit vol conservar el control polític i econòmic. Una oposició dèbil i il·legal empeny perquè l’espai polític s’obri i permeti la promoció d’alternatives en la gestió dels afers públics.
Quina dimensió té realment la visita d’Obama?
L’anunci d’Obama descol·loca el règim a l’hora de projectar tots els problemes en un enemic extern. De la nit al dia, el règim cubà ha hagut de suavitzar el seu discurs contra Estats Units. El desgel suposa un trencament de l’statu quo, i el més interessant d’aquest moment és que hi ha diversos reptes plantejats: un règim autoritari lluita per sobreviure i conservar un model polític unipartidista i de veto a les alternatives polítiques –contemplades com enemigues de la pàtria i deslegitimades-, mentre un corrent opositor feble intenta promoure un canvi de rumb vers el pluripartidisme i un model democràtic on la constitució del país no marqui l’orientació ideològica dels ciutadans.
Què pot suposar aquest desgel diplomàtic entre Cuba i Estats Units?
El desgel pot millorar les condicions de vida d’alguns sectors socials, sobretot dels que tenen connexions fora del país i poden rebre finançament per portar a terme alguns negocis privats que ara es permeten. Però l’economia no resoldrà per si sola tots el problemes que té el país i que tenen a veure, per exemple, amb la promoció dels valors de convivència i respecte entre persones d’ideologies i pensaments divergents. El més raonable és que en qualsevol societat persones d’orientació ideològica diferent puguin conviure i que l’Estat no es dediqui a perseguir aquells que no concorden amb els principis d’un govern.
L’economia té altres problemes greus, és clar…
Sí, un altre aspecte important és precisament el control de l’economia, que ara està en un 80% en mans de les forces armades, en un marc de transparència zero, corrupció i nepotisme. Això permet, per exemple, que actualment els militars impulsin nou camps de golf amb complexos hotelers de luxe quan el país viu una greu crisi hidrogràfica i de sequera. No hi ha partits polítics que puguin criticar-ho. No hi ha organitzacions de la societat civil que puguin manifestar-se en contra, perquè el model polític té prohibit que existeixin. Identifiquen el govern amb el poble i és una idea falsa.
Al llibre planteges la possibilitat que les injustícies socials s’incrementin. Per què?
Sí, precisament perquè l’accés a les inversions estrangeres és per a l’elit militar que les controla. Ells també controlen la força laboral. Els cubans corrents, que poden muntar negocis privats, depenen d’ajuda externa. Els que no formen part de l’elit militar i política i no tenen accés a remeses familiars de l’exterior estan perduts. En aquest nou context, a Cuba està sorgint una nova classe amb més poder adquisitiu i els hàbits burgesos, eliminats anteriorment, ressorgeixen.
Què és necessari que es produeixi perquè existeixi un veritable canvi?
El veritable canvi recau en el govern i el poble cubà. El govern cubà hauria de fer passos vers una transformació profunda que servís per alliberar tot el que impedeix un progrés econòmic i humà. L’estancament ideològic no condueix a res que millori les condicions de vida dels cubans. El discurs revolucionari és, ara per ara, un discurs buit. Molts cubans et podran dir que la revolució els va ensenyar moltes consignes revolucionàries però, en el fons, la idea del govern sempre ha estat que ningú les pugui dur a la pràctica en contra seu. Els cubans han estat adoctrinats, no per a l’acció, sinó per a figurar en la construcció d’una suposada societat modèlica que, finalment, no s’ha materialitzat.
