Escriure una novel·la abans que criar gallines

Viena Edicions publica en català 'El llibre de la senyoreta Buncle', de l'autora escocesa D. E. Stevenson

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Tenim ja la possibilitat de llegir en català, gràcies a Viena Edicions, El llibre de la senyoreta Buncle, una obra de D. E. Stevenson que ens acosta, a través de l’excel·lent traducció de Marta Pera, a aquell tradicional humor anglès, en aquest cas més aviat escocès, que tants bons moments literaris ens ha procurat al llarg dels anys.  El llibre ja el va publicar el 2012 en castellà l’editorial Alba, amb traducció de Concha Cardeñoso. L’argument és senzill: en un poble d’allò més convencional un dels seus habitants, la senyoreta Buncle, té problemes de diners. No se li acut cap més possibilitat de fer calaix que escriure un llibre però com que té poca imaginació decideix reflectir llocs i gent coneguda, la del seu poble. El llibre el signa amb un pseudònim ben poc imaginatiu, John Smith. L’editor triat el troba interessant, el publica i la nostra protagonista cobra aviat uns bons calerons. La novel·la arriba al poble, tothom la llegeix i algunes persones se senten ofeses o inquietes i ben decidides a esbrinar qui és el seu autor. Avui, tal i com està el món editorial, el punt de partida pot semblar gairebé una faula però l’any 1934, quan D. E. Stevenson va publicar la novel·la, escriure era una de les poques sortides professionals femenines a l’abast per a les dones amb un cert nivell d’educació i la lectura un dels pocs recursos per al temps d’oci, així que tot plegat resulta prou versemblant.

El millor del llibre són les descripcions del tarannà de la gent, les seves dèries i manies, persones ben situades, de classe mitjana que si no tenen diners, aspiren a aconseguir-ne. Tothom té  minyona, alguns fins i tot xofer, cuinera i mainadera i aquests també formen part de la comunitat. D.E. Stevenson, tot i tenir un pare que era cosí de Robert Louis Stevenson, va haver de començar a escriure en secret car ningú de la família volia que la noia tingués un títol universitari o es dediqués a la literatura. Un cop casada s’hi va poder dedicar i va escriure força, cap a cinquanta llibres, en alguns dels quals torna a sortir la senyoreta Buncle, ja sigui com a protagonista o en un paper menys rellevant. Va tenir èxit i va comptar amb nombroses seguidores, malauradament per aquí hem trigat una mica en poder-la llegir, encara més en català.

La senyoreta Buncle té un poder d’observació que ens fa pensar en una mena de  senyora Marple més jove i sense crims. Es valora poc i se sorprèn del seu èxit i dels seus guanys. Ella és el fil conductor d’un llibre coral i divertidíssim, bonhomiós però amb espurnes evidents de malícia i fins i tot de crítica social amb poc verí. Tant de bo puguem continuar retrobant-la en futures publicacions, a ella i a tants altres personatges amb els quals l’autora va jugar al llarg de la seva creació literària, fent-los ressorgir aquí i allà. Un llibre adient per passar una bona estona sense patir i amb un somriure permanent al rostre.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et pot interessar aquest altre:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES