El somni és viu

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Mig any després de l’impacte que va causar la injusta mort de Muriel Casals, Quim Torra ens acosta a la seva figura pública i humana en l’assaig Muriel Casals i la revolució dels somriures, publicat per Pòrtic. Com el títol indica, Torra escriu un retrat doble, o si voleu una figura dibuixada en un paisatge, ja que la trajectòria personal de Muriel Casals Couturier és indestriable de la trajectòria col·lectiva del moviment independentista català. Estret col·laborador, amic i successor de Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural, Torra ens ofereix amb una ploma emotiva i esmolada un merescut reconeixement a la gran tasca i al paper destacadíssim que Muriel Casals ha jugat en la història recent del país, alhora que construeix amb encert un tipus de relat que ens permet reviure en primera persona uns fets que hem de ser conscients del privilegi d’haver-los viscut.

Quim Torra afirma que aquest és un llibre que mai no hauria volgut haver d’escriure, i que el més complicat ha estat trobar el to. Aquest ha estat el gran repte. L’autor es preguntava si seria capaç de superar l’hagiografia en un llibre com aquest, complex i complicat de fer, on tant o més importants que els fets i les dades, són els matisos. També ens confessà que escriure aquest llibre ha estat una manera de fer el dol per una pèrdua tan sentida. El fet és que Muriel Casals i la revolució dels somriures és un llibre construït des del rigor amb una combinació d’emoció i reflexió, amb vivències personals però sobretot amb investigació de documents i amb moltes entrevistes a personalitats rellevants del país. Aquesta diversitat d’impressions és la que permet al lector copsar els matisos i les diverses cares del personatge i del seu llegat.

El llibre està organitzat simbòlicament en onze capítols -com no podia ser d’altra manera- però de fet té dos grans eixos. D’una banda la visió del personatge de Muriel Casals des de diverses facetes. El lector hi trobarà diverses Muriels, la jove i l’adulta, la professora universitària, la militant, «la dama de vellut del procés»… El treball de Quim Torra ens permet endinsar-nos en el passat de la Muriel, en l’exili, per exemple, amb la figura del seu pare, Lluís Casals, que tenia com a lema «derrotats però no vençuts»; o amb la de la mare, Augusta Couturier. A través del temps i de les seves notes ens descobreix una dona que sota una aparença fràgil i un aspecte discret posseïa una enorme força i una gran determinació. Sumar, normalitat, aprendre, escoltar, enraonar, esperança són mots que segons Torra la definien, així com la senzillesa i la claredat que la feia una veu trencadora i revolucionaria i que, juntament amb Carme Forcadell, va esdevenir “una de la grans enginyeres del carril central del catalanisme”.

L’altre gran aportació de l’assaig és precisament la reflexió que a partir de textos de discursos, articles, notes i fragments de dietari personal, així com les entrevistes amb personalitats rellevants del país permeten fer una recapitulació de, d’una banda la lluita que es produeix entre la societat civil i els polítics, i de l’altra, les referències a les fites més àlgides del procés, per reflexionar i veure on som i d’on venim. Tot plegat, per posar en valor la transversalitat del moviment independentista català, i per explicar un episodi apassionant de la nostra història actual que ens projecta vers el futur. Muriel Casals i la revolució dels somriures és un llibre interessant i amè, exquisit, delicat i ple de tendresa, però també de fermesa i d’esperança. «Nosaltres som el somni» és sens dubte la frase més cèlebre que va pronunciar Muriel Casals. El millor homenatge que li podem tributar és recollir el seu testimoni i seguir lluitant, perseverants, valents i resolts, pel somni compartit dels catalans.