Els absis romànics del MNAC de la mà de Javier Sierra

Patricia Tena. Barcelona

Javier Sierra és un escriptor amb una curiositat i una memòria increïbles i gràcies a aquestes virtuts porta ja 21.164 quilòmetres rodats parlant del seu últim llibre El foc invisible (Columna/Planeta), amb el que va guanyar el Premi Planeta. La novel·la tracta de l’espurna de la inspiració creativa i el seu protagonista, David Salas, estudia la possible vinculació del mite del Grial amb Catalunya. Un dels escenaris clau a la seva història és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on l’escriptor de Terol s’ha reunit amb un grup de periodistes per fer una visita guiada per les obres que surten al seu llibre. “He passat moltíssimes hores assegut aquí, a les sales d’aquest meravellós museu, esperant que les seves obres em parlessin. Deixeu-me que us expliqui una història…”, comença a relatar amb la passió que el caracteritza.

L’escriptor recorda als assistents que durant molt de temps el grial no estava relacionat amb la religió: “La primera referència escrita que tenim és al llibre El conte del Grial de Chrétien de Troyes el 1180 i parla d’una dona que sosté un objecte que irradia una llum molt potent”.  Durant el procés d’investigació per a la seva novel·la, la catedràtica en filologia romànica Victòria Cirlot va recomanar-li que visités els absis romànics del MNAC i que posés especial atenció al pantrocràtor de Sant Climent de Taüll. “Em va resultar molt curiós veure que hi ha vuit esglésies als Pirineus amb dames del Grial. Però el més sorprenent de tot és que són anteriors al llibre de Troyes”, explica. “De fet, la paraula grazal ja apareix en alguns testaments de l’època a la zona de la Seu d’Urgell i és com una mena de enciamera”.

Entre els absis del segle XII que es troben al MNAC, on es van traslladar des de les seves ubicacions originals mitjançant la tècnica de strappo, hi ha, entre altres, el de Sant Pere de la Seu d’Urgell, Burgal, Ginestarre o el més important a la novel·la, el de Sant Climent de Taüll.  La majoria mostren la imatge d’una dona, suposadament la Verge Maria, que sosté un objecte lluminós però que mai arriba a tocar-lo, ja que l’agafa mitjançant una tela. L’altra mà, lleugerament aixecada, marca un gest de distància, de prudència. “La dama del Grial de l’absis de Ginestarre fins i tot, té els llavis cosits, com si ens advertís que estem davant d’un gran secret”, puntualitza l’escriptor davant la sorpresa de tots.

Però, ¿per què en una àrea de poc més de 250 km2 als Pirineus Catalans hi ha vuit esglésies que mostren el Grial? La hipòtesi de Javier Sierra és que el Papa Sixte III va entregar el Grial a San Lorenzo i li va demanar que l’amagués per evitar que caigués a mans dels romans. Ell l’hauria enviat a Osca, on vivien els seus familiars, i des d’allà va anar viatjant per diferents indrets com els Pirineus catalans fins acabar a la catedral de València, on alguns creuen que actualment hi és. “Fins i tot a l’òpera Parsifal, de Wagner, a l’obertura del primer acte es diu que el Grial és a terres de la Península Ibèrica”, recorda.

Javier Sierra assegura que amb els seus llibres no busca únicament commoure als lectors, “sinó també moure’ls” i els convida a anar a visitar l’espai original on s’ubicaven aquestes obres romàniques. “Potser és ja una obsessió meva però a Sant Climent de Taüll les muntanyes, fins i tot, formen un paisatge amb forma de bol com el Grial”, confessa entre riures.  Per proximitat, sí que podem començar per anar al MNAC. “De petit somiava amb quedar-me atrapat una nit dins d’un museu. Per a mi  són una col·lecció infinita d’històries que encara no han acabat d’explicar-se”. Per sort, el tenim a ell.