El periodista Sergi Vicente, que durant dotze anys va ser el corresponsal de TV3 a la Xina, acaba de publicar Xina Fast Forward (Ara Llibres/Península), unes memòries de la seva experiència al país asiàtic. En general, donem per fet que la nostra cultura és molt diferent de la dels xinesos, però cal preguntar-se què sabem realment d’ells, més enllà dels tòpics que habitualment circulen a Occident. El llibre de Sergi Vicente vol afegir llum sobre les ombres d’un país enorme que cada cop té més rellevància en el panorama internacional, no en va és la segona economia mundial amenaçant el lideratge dels Estats Units, cosa que hem pogut veure recentment en la baralla comercial que mantenen.
Diguem que Xina Fast Forward ens permet conèixer de prop la realitat del país. Per exemple, l’autor comença explicant les grans dificultats de ser un periodista estranger allà, detallant els casos de control preventiu i posterior censura dels organismes locals. A partir d’aquí, desfilem per un seguit de fets i circumstàncies com la contaminació excessiva, els problemes de la superpoblació, les irregularitats alimentàries, la repressió de la justícia o els diversos jocs de poder que hi ha en la societat. Allò que vertebra aquesta joia de llibre és la manera com el periodista català va superant els diferents obstacles amb els que es troba per poder fer la seva feina. Durant els seus 12 anys va descobrir les clavegueres d’aquest estat i les peculiaritats de cada lloc, com la manca de llibertat d’expressió, que dificultava enormement la seva tasca: les autoritats exigien permisos, els ciutadans tenien por de parlar, hi havia detencions injustificades, i si algun xinès s’animava a concedir una entrevista, podia acabar a la presó.
Sergi Vicente es va enfrontar així a detencions de deu hores, interrogatoris, controls i apropiacions indegudes. A més, en aquest llibre l’autor relata d’una forma exhaustiva la corrupció que s’hi pot veure a totes les branques d’aquest «gegant asiàtic» (una etiqueta que, per cert, a Sergi Vicente no li agrada). Algunes anècdotes, viscudes o sentides, són realment esfereïdores: en un moment, explica com un home va emmalaltir després de menjar carn de rata morta per verí, quins són els suborns per encobrir l’abocament de residus a l’aigua i com funciona la ferotge especulació immobiliària entre moltes altres qüestions. D’entre tot això, però, el relat mostra la humanitat de molts xinesos que dia a dia lluiten per tirar endavant, a vegades sense fer soroll, i d’altres plantant cara a tot un sistema.
Com el mateix autor suggereix al títol del llibre, la Xina creix a gran velocitat i la seva experiència de dotze anys com a reportar al país va passar en un sospir. El que queda, a banda de moltes vivències personals i una família que va formar allà, són aquestes 400 pàgines que fins i tot es fan curtes. Segurament el lector reflexionarà sobre moltes coses al llegir-lo, com per exemple la complicitat d’Occident amb un país que sovint viola drets fonamentals o quin és el paper que vol desenvolupar la Xina en el futur, mentre poc a poc segueix mostrant més musculatura. Seria desitjable pensar que algun dia moltes de les coses que ens relata aquest periodista quedaran com a successos superats, que l’aire que es respira allà ja no serà responsable de tants problemes de salut, que Europa i Amèrica deixaran de mirar cap a un altre lloc davant els abusos de la Xina, i que el Partit Comunista s’obrirà més a les llibertats de dintre i fora del país. Però ara per ara, tal i com està el món, no sembla que les coses vagin per aquest camí.
