‘La resposta’, un mosaic de les fragilitats humanes

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Sota la direcció de Silvia Munt s’ha estrenat al Goya La resposta, una obra de l’autor irlandès Brian Friel (1929-2015). El nom original de l’obra és Give me your answer, Do! i ens situa en una casa aïllada i modesta, en una zona rural irlandesa. Allà hi trobem el matrimoni Connoly, que ha rebut la visita d’un agent literari. Tom Connoly és un bon autor, més aviat minoritari i que passa per una crisi creativa. L’agent, enviat per la Universitat de Texas, ha de valorar la possibilitat de comprar els arxius literaris de l’escriptor, per al fons de la universitat.

Durant el cap de setmana la parella rebrà la visita dels pares de Daisy, una metgessa retirada i amb problemes de mobilitat i un músic de bar amb tendències cleptòmanes. Els altres visitants seran una parella amiga, un altre escriptor, en aquest cas amb èxit popular a causa de les seves concessions als lectors, i la seva dona. Sobre tots ells plana l’ombra de la filla dels Connoly, ingressada des de fa deu anys en un establiment hospitalari a causa de problemes mentals greus. Les converses entre els personatges se’ns mostraran plenes de retrets, una manera cruel i molt humana d’actuar, per a la qual, en ocasions, es requereix públic. Però també estaran farcides de silencis, i d’incomunicació. L’agent literari, gris i  insegur, mostrarà així mateix un tarannà fràgil i lligat a problemes personals mal resolts.

Els personatges s’adonen dels problemes dels altres però són incapaços de resoldre els seus. I és que, de fet, a la vida cerquem respostes però aquestes no existeixen. Les relacions humanes són fràgils i sovint ens suportem més que no pas convivim. Però l’alternativa és la solitud i no sempre tenim prou coratge davant de l’adversitat. La vida passa, les tragèdies domèstiques ens aclaparen i és fàcil qüestionar-se les pròpies actituds però potser és més habitual qüestionar les dels altres. Les dones dels dos escriptors no treballen però, en canvi, la mare de Daisy, més gran, ha treballat sempre i ha suportat un home del qual en algun moment es va enamorar. L’obra compta amb alguns fragments en vídeo, relacionats amb la filla malalta, Bridget.

Tot i comptar amb un repartiment de categoria i una molt bona direcció, en ocasions sembla que els actors no acabin d’entrar a fons en el seu paper. I és que potser la manera de fer dels personatges planteja molts interrogants. O que l’ofici d’escriptor ens resulta, en general, una mica llunyà, sobretot considerant que se suposa que els dos que trobem a l’obra són prou coneguts i valorats en el context intel·lectual anglosaxó. Friel és un autor que s’ha comparat amb Txékhov, escriptor que el personatge de Tom Connoly cita en alguns moments. I molts aspectes de l’autor rus torbem en aquesta tarda de reunió familiar i amical, durant la qual sembla no passar gran cosa ni que res definitiu pugui fer canviar el destí dels personatges.

Possiblement tot seguirà igual, no tot és pot vendre o comprar tot i que per viure, ni que sigui de forma precària, fan falta diners. Els diners poden malmetre la creativitat i situar els artistes en un nivell en el qual la manca d’incertesa els perjudiqui. Hi ha molts temes soterrats en aquest text que, en ocasions, pot desconcertar i que ens situa davant de les febleses humanes i dels silencis imprescindibles quan són més prudents que no pas tot el que es pugui dir i argumentar. Febleses de l’ànima però, també, del cos, com en el cas de la filla internada i de l’àvia en plena decadència física. Un muntatge molt interessant i imprescindible, en el context d’una molt bona temporada teatral emmarcada, en aquest cas, en el Grec d’enguany.

________

La resposta / Teatre Goya (C/ Joaquín Costa, 68) / Text de Brian Friel / Direcció de Sílvia Munt / 1 hora i 40 minuts / Fins el 12 d’agost de 2018 / www.teatregoya.cat