Identitats silenciades

Fran Seva. València / @franseva_

«La tardor de 2013 un grup d’estudiants de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València iniciàrem un camí de treball conjunt per fomentar la reflexió històrica i crítica entre l’alumnat i per pal·liar el que enteníem com a “deficiència” del Grau d’Història.» Amb aquestes paraules, Carme Bernat i Vicent Galiana introdueixen al públic aquesta obra sense precedents, en la què el lector pot endinsar-se en la geografia, principalment valenciana dels anys 70, i conèixer de la mà de grans experts el naixement del moviment gai i lesbià, l’autoconsciència feminista i els grups de dones independents, la influència dels mitjans de comunicació en la creació del relat de la Transició, i les conseqüències politicosocials de l’anticatalanisme al País Valencià.

Sota un títol tan significatiu com és Tombar l’estaca, aquesta obra pretén tractar aquelles esferes que, des de l’academicisme, no s’ha sabut –o no s’ha volgut– estudiar i aprofundir. Els diversos articles que podem trobar en aquestes pàgines volen posar en valor a aquelles persones i moviments que van treballar conjuntament per a enderrocar l’estaca a la qual estaven sotmesos, igual que per a dignificar els seus noms i accions, exclosos del relat hegemònic. Aquest és el cas del primer capítol del llibre, «Matisos roses a la Transició. El naixement del moviment gai i lesbià al País Valencià», de Pau López-Clavel.

Tot i que és complicat parlar d’un moviment gai i lesbià homogeni al territori valencià durant la Transició per una manca, entre d’altres, d’una acció conjunta en una línia temporal històrica, podríem dir que el naixement d’aquest moviment data de l’abril de 1976 amb el I Congrés de Marginalitat Social a Burjassot (València). En aquest congrés participaren personalitats dels àmbits legal i mèdic, a més d’organitzacions històriques, com ara el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). A imatge i semblança del fagc, es va crear el Front d’Alliberament Homosexual del País Valencià (FAHPV), el segon moviment lgtbi més antic de l’Estat espanyol.

La lluita política del fahpv es focalitzà, principalment, en l’abolició de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (LPRS), en el desmunt de les institucions opressives («la família, l’Església i la nació espanyol», segons l’autor) i del sistema normatiu de gènere i sexualitat. A l’any 1978 el Col·lectiu de Lesbianes, que formava part del fahpv, va abandonar l’organització i es desintegrà, com passà posteriorment amb el fahpv. Al mateix any es va constituir el mas-pv (Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià), i va ser en la manifestació de l’Orgull de València de 1979 quan va tindre més visibilitat.

A mesura que han passat els anys, malgrat la legalització dels col·lectius LGTBI, la completa derogació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social en 1995, l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix gènere en 2005 i l’acceptació de l’OMS de no considerar la transsexualitat com un trastorn mental (sinó com una «incongruència de gènere», però), al moviment gai i lesbià hi ha hagut una davallada significativa d’acció política per, entre d’altres causes, la relaxació de la repressió institucional, l’augment de la possibilitat de tindre una vida més o menys normalitzada i la desmobilització social que va seguir a la Transició, segons López-Clavel.

Citant el recentment desaparegut Josep Fontana, qui dona veu al pròleg, aquest llibre està envoltat d’aportacions útils per completar el nostre coneixement de la naturalesa d’uns esdeveniments que han estat mitificats (…), i per entendre que la transició no va ser la pau, sinó només un pacte per tirar endavant sense passar comptes. I és que, mitjançant aquestes paraules, Fontana descriu amb exactitud el contingut d’aquesta obra, doncs Tombar l’estaca: Identitats, sexualitats i violències durant la Transició no és sinó un conjunt de rigorosos articles i relats que valoritzen aquelles persones anònimes i contraposen el relat oficial de la Transició.