Les dificultats del dia a dia

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) és un cas molt especial en el marc de la literatura catalana, i crec que ho seria en el marc de qualsevol literatura. Sense fer soroll, sense grans promocions, ha anat guanyant diferents premis literaris de prestigi i ha aconseguit un públic encara minoritari però molt sòlid i fidel. En algunes entrevistes es mostra sincera i lúcida, en parlar del món literari actual en el qual, més enllà de mitja dotzena de noms ja clàssics hi ha una mena de tendència a promocionar novetats de curta durada. Encara existeixen més dificultats, avui, quan els autors són de les Illes o valencians, cosa que en d’altres temps era ben diferent.

Aquest llibre de Canyelles no ve impulsat per cap premi, es va publicar l’any 2010 i ens explica una història sense estridències, on es repeteixen alguns dels temes habituals en el món personal de l’escriptora: una mena de tristor ambiental, relacions sentimentals complexes, problemàtica econòmica, vocació literària i dificultats de salut lligades a problemes psíquics.

En els llibres de Canyelles és més important el com que no pas el què, ja que l’autora ha elaborat un estil personal original, cosa molt difícil. Estan molt ben escrits, i això fa que, com amb aquestes pintures de les quals, d’entrada, desconeixes l’autor però que et sotraguegen i t’interessen des del primer moment en què les veus, la qualitat hi suri sense condicionants. Tot i que ni l’estil ni el contingut tenen res a veure, el seu cas m’ha evocat el d’Annie Ernaux. No hi ha grans històries, en la literatura de Neus Canyelles. O potser sí, perquè, al capdavall, les grans històries son sovint ben quotidianes i poc estridents.

La protagonista del llibre, Blanca, té molts maldecaps, feina precària, un marit esventat i problemàtic, una filla per cuidar i mantenir, una salut mental feble, però, malgrat tot, tira endavant i es preocupa de la gent que coneix, una veïna i un veí també infeliços per diferents motius, que seran el seu suport i a qui ella també donarà suport. I, en el seu món personal i singular, comptarà amb una ajuda onírica i fantasmal, l’escriptor Dickens, amb el qual establirà una estranya relació, que ja es remunta a la seva infantesa, quan va llegir moltes vegades Grans esperances.

Al darrera dels llibres de Canyelles hi ha sempre un gran gruix lector, en aquest cas, la presència inesperada d’aquesta mena d’esperit literari esdevé també un homenatge a Dickens i dona al llibre una dimensió inesperada, lligada a l’ajuda que representa la literatura en moments difícils, complexos a nivell individual però també col·lectiu. Un dels problemes del nostre temps és la rapidesa amb la qual els bons llibres desapareixen dels prestatges, recuperar una bona novel·la de fa més de deu anys, encara més quan l’autora acaba de publicar un nou títol, m’ha semblat imprescindible.