Sara Caballería: «Els animals ens ajuden a ser millors persones»

La il·lustradora publica 'La galga: una perra en adopción', novel·la gràfica sobre l'amor entre els gossos i les persones
Sara caballeria
Foto d'Ángel Ruiz cedida per Grijalbo.

Patricia Tena. Barcelona


L’1 de febrer és el dia mundial del llebrer, perquè és quan acaba la temporada de caça a Espanya. Quan els seus amos (no tots, però sí una quantitat alarmant) consideren que aquests gossos ja no són útils, se’n desfan i es calcula que cada any uns 50.000 llebrers són abandonats o assassinats. La il·lustradora Sara Caballería cada febrer publica una vinyeta a les xarxes socials per denunciar aquesta trista realitat. Un dia la seva editora li va proposar fer alguna cosa al respecte i ella va acceptar immediatament, considerant que era molt necessari.

Aquest és l’origen de la novel·la gràfica La galga: una perra en adopción (Grijalbo), que il·lustra amb molta tendresa la història d’amor, complicitat i salvament mutu entre la Mar i la Bruma, la gossa que adopta. Per conèixer millor la realitat d’aquesta raça, l’autora va contactar amb persones que havien adoptat llebrers o que havien fet de casa d’acollida. I van destacar com els comportaments més comuns que «acostumen a arribar amb moltíssims traumes, amb molta por i molt, molt tristos. La majoria tenen pànic als humans i s’hi ha d’invertir més temps perquè superin el passat.» Al còmic demostra que a vegades això no és fàcil i que exigeix una sèrie d’importants sacrificis i una dosi extra de paciència.

 

 

Mentre que la Mar entén que el patiment que ha viscut l’animal fa que necessiti més temps per adaptar-s’hi, la seva parella comença a sentir-se incòmode amb els pèls que troba al sofà, per algun coixí destrossat o quan considera que borda massa. Cada cosa que no li agrada de la Bruna implica una baralla entre ells. «Portar un animal a casa et canvia la vida perquè passen a dependre de tu al 100%, i és normal que sorgeixin discrepàncies dins de l’entorn familiar, ja que és complicat que tots els membres s’involucrin de la mateixa manera», considera l’autora.  Per aquest motiu creu que és primordial plantejar-se abans d’adoptar si podrem cobrir totes les necessitats que tindrà l’animal. «Tenint en compte el nostre ritme de vida i el temps que tinguem, haurem de pensar, també,  si és millor adoptar un gos actiu o un de més tranquil, per exemple.»

El plantejament del còmic va girar al voltant de la Bruma, la gossa. «Volia que es veiés molt la seva evolució, no només de caràcter i les seves pors, sinó també físicament, ja que arriba feta un grapat d’ossos i acaba tenint una bona salut», comenta Caballería. El seu estil aconsegueix transmetre una expressivitat molt realista de la Bruma, queassoleix el seu punt àlgid quan representa la connexió entre ella i la Mar. A La galga es fa referència en diferents ocasions al passat dur i de maltractament que va patir la gossa, però aquest no és l’eix central de la trama ni es mostra de manera directa, sinó que és una història de superació i de segones oportunitats. De fet, el personatge de la Mar se sent tan vinculada al món animal arran d’adoptar-la que decideix fer un pas més i es fa vegana, tal  i com va fer la pròpia autora: «durant un viatge a la Xina em vaig plantejar perquè ens escandalitzava que es mengés carn de gos. Vaig buscar informació al respecte i em vaig adonar que vivim en una societat especista, on es valoren més uns animals que uns altres», explica.

 

 

Lamenta que al nostre país les administracions siguin incapaces d’endurir les lleis contra el maltractament animal i destaca el desbordament de feina que tenen les associacions i santuaris. Per aquest motiu la seva botiga online «Empatía, please» dona un percentatge dels seus beneficis a diferents projectes. Actualment ajuden a La Vedruna, un santuari d’animals de Barcelona especialitzat en conills. «Les persones podem tenir molta empatia però no en fem tant d’ús com en caldria. Quan connectem amb un animal que no es comunica de la mateixa manera que nosaltres ens obliga a posar-la en marxa.» L’autora comparteix que «quan tens un gos et preguntes si és feliç, què necessita, ell t’intenta animar quan estàs trist i et vol protegir» i no dubta que el fet d’adoptar la seva gossa Duna la va ajudar a replantejar-se la vida: «sens dubte, els animals ens ajuden a ser millors persones», assegura.

Ella va fer mascaretes per ajudar al Chimfunshi Wildlife Sanctuary -el santuari de ximpanzés més gran del món-, també va dissenyar una sèrie de samarretes anomenades «Caza» que va servir per ajudar l’associació Galgos 112, i va col·laborar amb una campanya d’esterilització de The Dziko Project, de la seva amiga Sara Ortin, on venent samarretes va ajudar a salvar 117 gossos i dos gats a Zàmbia. «Amb els nostres actes podem generar molt de bé, des de fer voluntariat, canviar la nostra alimentació o escollir botigues i marques que aporten a la societat, als animals i al medi ambient.» Cada gest per ajudar a millorar la vida dels animals compta, no importa si és gran o petit. Tot és conscienciar-se i començar-hi. Som-hi, doncs!

Categories
CòmicENTREVISTESIl·lustradorsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES