Una petició (in)decent

Alejandro Ruiz / @alejandro_rrdz

Em capbusso en el gènere teatral per conèixer el nou llibre de Luisgé Martín, guanyador del Premi Herralde de Novel·la de 2020 amb Cien noches. El plantejament d’aquesta breu obra, Amor puro, publicada per l’editorial Dos Bigotes, és senzill: després de gairebé dos anys sense veure’s a causa d’un conflicte que anirem coneixent, Germán cita el seu amic Daniel per retrobar-se amb ell i fer-li una confessió i una petició que no serà tan senzilla.

A partir d’aquesta sol·licitud, en la qual Germán se serveix del xantatge emocional per poder passar pàgina, l’obra ens fa reflexionar sobre diferents temes: el sexe, l’amistat, la pulsió de les nostres fantasies, la concepció de l’amor i les relacions sexuals… Tot i que el subtítol d’aquest llibre sigui «Una comedia sexual» i pugui dir-se que es tracta d’una peça humorística, a mesura que aquesta avança també va adquirint pinzellades melodramàtiques que ens faran riure i qüestionar-nos a parts iguals.

Al concloure l’obra teatral, a manera de colofó assagístic, l’autor ens presenta el seu Epílogo impuro, en el qual se serveix dels diàlegs entre els personatges i fins i tot de dades biogràfiques per desenvolupar els arguments principals i revisitar els temes que sol abordar en les seves novel·les. En aquesta part del llibre, l’autor ens obliga a fer-nos les preguntes incòmodes que ningú vol fer-se.

Mentre intenta bandejar un a un els nombrosos clixés que ens ofeguen, formula, entre d’altres, un dràstic plantejament: ¿es podria consolar un amic mitjançant el plaer sexual si fos una forma de fer-lo sentir millor? Fins i tot encara que la resposta a aquesta pregunta sigui un rotund «no», resulta evident que les religions i les cultures han influït en la forma com ens relacionem amb els altres, inclosos el sexe i l’amor, units tradicionalment de manera inseparable i intransferible.

La radicalitat de les qüestions que ens presenta aquest llibre són la porta d’entrada a molts altres conceptes sentimentals que l’autor proposa revisar, com la monogàmia i la puresa, les dues creacions culturals caducades segons Martín. El que queda preguntar-se és: ¿quin pes té la moral en moltes de les nostres accions i decisions?