Bayreuth, la passió per Wagner i l’ombra del nazisme

L'escriptor Stephen Fry va protagonitzar el documental 'Wagner and me', de Patrick McGrady, sobre el compositor
Teatre Festspielhaus de Bayreuth.

Manel Haro / @manelhc


El juliol del 2009 l’escriptor britànic Stephen Fry va visitar la ciutat alemanya de Bayreuth mogut pel seu interès en Wagner. És aquí on cada any se celebra el festival de música clàssica dedicat a l’obra del compositor de L’anell dels nibelungs. Aquell viatge tenia un altre objectiu, la realització del documental de Patrick McGrady Wagner and me. Explica Fry que ell és un apassionat de Wagner des que amb onze anys va escoltar-lo per primera vegada al vell gramòfon del seu pare. Ara bé, la seva relació amb el compositor no ha estat mai fàcil donat que l’escriptor és jueu i Wagner era antisemita, a banda que durant el nazisme Hitler va utilitzar la seva música en les seves estratègies de propaganda (no està de més recordar que Wagner va morir cinquanta anys abans de l’arribada de Hitler al poder). Fry, a més, va perdre familiars a l’Holocaust. Segons McGrady aquest documental era l’oportunitat perfecta perquè l’escriptor s’enfrontés a aquest dilema i establís una nova relació amb el compositor.

El documental comença amb un Fry emocionat entrant en una sala on s’està assajant La Valquíria, la segona òpera de la monumental tetralogia wagneriana. Això passa uns dies abans de donar el tret de sortida del festival, tot un repte tenint en compte que l’organització de l’esdeveniment, dirigit l’any 2009 per Eva i Katharina Wagner (besnetes del compositor), és poc donada a obrir gaire les seves portes als mitjans de comunicació abans que tot comenci. El documental, però, va més enllà de Bayreuth i ens trasllada a diversos llocs per fer-nos entendre l’univers de Wagner i la importància que va tenir la construcció del teatre Festspielhaus a la localitat alemanya, una mena de meca per als amants de Wagner que va ser concebut i construït a la mida de la seva obra. D’aquesta manera Fry visita Sant Petersburg, Nuremberg o Zurich (on va estar exiliat), entre altres ciutats.

 

Wagner and me

Stephen Fry (a la dreta) mirant les partitures originals de l’òpera ‘El capvespre dels déus’, de Wagner.

 

A la Sant Petersburg es troba amb el director Valery Gergiev a punt de dirigir L’anell dels nibelungs al Teatre Mariisnki A ell, Fry li demana per la qüestió de l’antisemitisme. «A L’anell no hi ha cap menció explícita a Alemanya, per tant no podem associar només la seva obra al seu país i molt menys al nazisme, sinó més aviat a temes universals com l’amor, la natura, el poder, la dominació o la traïció», respon Gergiev. Aquesta qüestió, porta Fry a Nuremberg, ciutat on Hitler celebrava el seus congressos i on sonava la música de Wagner, especialment de l’òpera Els mestres cantaires de Nuremberg. Una de les raons que expliquen l’antisemitisme de Wagner, ens diu el documental, és l’enveja que ell tenia, quan les coses no li anaven bé, per altres compositors, jueus, que tenien molt èxit, com Mendelssohn i Meyerbeer.

La visita de Hitler a Bayreuth el 1923 també es un fet important. Allà es va inaugurar el 1876 el teatre Festspielhaus. Wagner buscava un lloc adequat per representar la seva tetralogia i el teatre disponible llavors, Margrave, no li semblava adequat, així que va decidir que si no hi havia res millor, s’hauria de construir. Es tracta d’un projecte pensat perquè el públic només estigui concentrat en l’escenari, la qual cosa vol dir, entre altres coses, tota manca d’elements decoratius en l’interior de l’edifici i llargues fileres de cadires (una mica incòmodes, no sigui que algú tingués la temptació d’adormir-se) sense passadissos per evitar que algú marxés abans d’hora.

 

Hitler, en la seva visita a Bayreuth el 1923, acompanyada de la nora de Wagner.

 

No feia tant de temps, però, que Wagner se sentia en una situació personal molt delicada, entre altres causes, pels molts deutes que havia acumulat i perquè la seva vida sentimental havia fet fallida. Wagner volia assegurar-se la posteritat, i no sabia com aconseguir-ho sense recursos. El miracle va arribar amb la mort, el 1964, de Maximilià II de Baviera, qui va deixar el seu regnat en mans del seu fill, Lluís II de Baviera, de només divuit anys, i un gran admirador de Wagner. El nou rei va decidir patrocinar-lo, pagar els seus deutes, finançar el nou teatre de Bayreuth i la Wahnfried, la casa on viuria amb la seva família.

La visita de Hitler va ser ben acollida pels descendents de Wagner i per un personatge una mica tèrbol, Houston Stewart Chamberlain, gendre del compositor, britànic de naixement però nacionalitzat alemany i fervent pangermanista i de pensaments ultradretans. Feina van tenir els descendents de Wagner, quan va acabar el nazisme, per donar una nova vida al festival i desvincular-lo de tota la propaganda que Hitler havia vessat a sobre d’ell. Fry ens ho explica tot d’una manera molt personal, sent part emocionalment implicada en aquesta qüestió, i sabent que l’amor per la música de Wagner estarà, al cap i a la fi, molt per damunt del seu antisemitisme i de la propaganda nazi.

Categories
CLÀSSICADiversos
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES