Els absents

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

La literatura no ens fa millors ni tampoc feliços. Els vuit relats que componen La moneda de Carver (Reino de Cordelia) així semblen assegurar-ho. El seu autor, Javier Morales (Plasència, 1968), que és professor d’escriptura creativa, els ha escrit com a homenatge a aquells escriptors que van morir massa joves, alguns en el moment àlgid de la seva trajectòria literària, com Raymond Carver. Els textos d’aquest volum semblen independents, però molts d’ells estan protagonitzats per Samuel, qui comprèn una evolució des dels primers relats, on és un nen que ajuda al seu pare a la feina, fins a la maduresa, on és un adult llegit i admirador d’alguns d’aquests escriptors.

El lector viatja així per la infància de Samuel -àlter ego de Morales- en una família de classe humil a Extremadura i visita el món rural en el qual viu. El protagonista sembla voler fugir o abandonar els costums del seu poble, i al mateix temps admira el feina del seu pare quan l’acompanya a treballar la terra. L’autor tracta en aquests relats temes com la família, la pesadesa de viure, el pas del temps o la responsabilitat envers els fills. També planteja algunes qüestions morals com el bé, el mal i el concepte de justícia. Tots ells forgen uns personatges en constant evolució i recerca de si mateixos. La figura del pare sobresurt en alguns d’ells, però sobretot destaca Samuel, un nen amant de la lectura que construeix la seva vida al voltant d’ella.

Samuel descobreix el món a través de les persones que l’envolten, amb les quals es creua i a les quals llegeix. Viatja durant la seva joventut, quan el futur i l’angoixa de l’avenir encara no existeixen, amb els morts retratats en pàgines esgrogueïdes. La fascinació per la poesia de Samuel es fa palpable en cada pàgina. L’autor sembla amagar, a més, petits jocs literaris amb el lector que s’entrellacen amb la vida dels personatges dels relats. Un d’ells està protagonitzada per una dona que passeja un gos i que està escrivint, paradoxalment, un relat al voltant de La dama del gosset, de Txékhov; una dona que, per cert, ha d’escriure el relat en segona persona per a una escola d’escriptors. El relat que ella protagonitza està escrit, en efecte, en segona persona, i el seu professor d’escriptura es diu Javier, com l’autor. La moneda de Carver és, en definitiva, un volum breu d’històries suggerents, plenes de metàfores i complicitats amb el lector, i de lectura facilíssima.