Bruguera i els seus dibuixants

Eduardo Suárez Fernández-Miranda

L’editorial Astiberri presenta una nova edició d’El invierno del dibujante, de l’il·lustrador i historietista valencià Paco Roca. Aquest còmic és un homenatge a un grup de professionals de la vinyeta que en un moment de les seves vides –era l’estiu del 1957– van decidir trencar amb la seva feina a la poderosa editorial Bruguera, per agafar les regnes del seu futur com a artistes. Que cinc dels més prestigiosos il·lustradors, com van ser Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya, autors de personatges emblemàtics de les revistes de Bruguera com Carioco, Tribulete, Carpanta o don Pío, gosessin revelar-se i buscar el seu propi camí a les vinyetes de forma independent va suposar una petita revolució en aquella època.

El invierno del dibujante indaga els motius que va portar aquest grup d’homes a arriscar la seva feina i emprendre la creació d’una revista que ells mateixos dirigirien. Com assenyala un dels personatges al còmic: «No sé si us n’adoneu, però hem creat la primera revista al nostre país fundada i dirigida pels seus autors, i qui sap si al món.» La revista de la qual parlen és Tío Vivo, fruit de les il·lusions i el treball que va portar la seva independència. Però la seva aventura amb prou feines va durar un any. Es van trobar al seu camí amb grans dificultats. Com assenyala Antoni Guiral, «no era fàcil lluitar contra els designis de la competència i dels distribuïdors; no era senzill harmonitzar les pàgines setmanals amb la direcció i la coordinació d’una publicació: la maquinària per editar és complexa i plena de viaranys.» Finalment els autors van tornar a Bruguera, i van continuar amb el seu treball d’obrers de la vinyeta, cobrant per pàgina o per vinyeta, i renunciant als originals i als drets d’autor.

Amb el seu estil habitual, Paco Roca ens submergeix en una època (finals dels anys cinquanta), i un ambient (el de l’editorial Bruguera i la secció de revistes humorístiques). L’autor valencià ha sabut captar, amb els seus dibuixos i colors, aquesta Espanya de mitjans del segle passat, i els viaranys del món del còmic i dels seus principals precursors. Per les pàgines d’El invierno del dibujante discorren les vides dels germans Bruguera, Pantaleón i Francisco, que es van fer càrrec de l’editorial El Gato Negro per transformar-la en una editorial Bruguera que, amb el temps, esdevindria un referent del panorama editorial espanyol. També són al còmic Rafael González, redactor en cap de l’editorial, i Ibáñez, qui seria l’autor de personatges tan famosos com Mortadelo i Filemón; creacions que apareixerien a Pulgarcito, revista que acaba de fer els cent anys.

A El invierno del dibujante hi ha un gran treball de recerca d’aquella època daurada del còmic espanyol, on prevalia l’interès dels artistes per tirar la seva feina –que també era la seva passió- endavant, sacrificant moltes coses pel camí. Com altres vegades, Paco Roca ha escrit un guió no tècnic, sinó literari. Com el mateix autor assenyala,  «escric allò que vull explicar. Després de tancar aquesta etapa, agafo el llapis i començo a dibuixar. Faig esbossos de personatges i començo a planificar la història, a explicar amb imatges. » D’aquí el gran poder narratiu d’aquesta història.