Alejandra Caballero obre finestres a la Galeria Barnadas

Manel Haro / @manelhc

L’art no només obre la ment, també ens l’aireja de tant en tant. Una exposició, o la descoberta d’una nova artista, és un bon revulsiu per connectar amb la nostra part més íntima. Al cap i a la fi, l’art no només el valorem amb els ulls, ho fem amb tota la nostra experiència vital. A la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona es produeix una paradoxa: els quadres allà exposats són alhora una invitació a treure el cap a l’exterior i també a l’interior. Es tracta d’una exposició de la madrilenya Alejandra Caballero (1974) -resident a Barcelona- que reforça el sentiment d’intimitat, però en alguns casos ho fa amb una porta oberta al paisatge exterior.

El títol de l’exposició és Conte de primavera, que fa referència a la pel·lícula homònima d’Éric Rohmer, un director que s’ha caracteritzat pels seus retrats de la vida quotidiana, expressats d’una forma pausada, sense excessos ni artificis. L’obra de Caballero és justament això, escenes del dia a dia, aparentment banals, però que denoten la substància d’una vida: una noia llegint tranquil·lament a la porta d’una casa, davant d’un port marítim; una altra dona fent el mateix, però repenjada en una escala de caragol, en un el racó d’una biblioteca sota un càlid llum zenital; una tercera persona -essencialment, veiem personatges femenins en aquests quadres- es posa una sabata asseguda al seu llit.

És difícil no pensar en alguns dels quadres d’Edward Hopper, també retrats d’intimitats, moltes d’elles femenines, amb mirades cap a l’exterior, cap a un paisatge que també és interior i exterior. Ni a Hopper ni a Caballero aquestes dones miren directament a l’espectador, les seves mirades sempre es dirigeixen cap a un objecte, o cap a una direcció que surt del quadre. Els personatges de l’artista madrilenya, però, són més difícils de desxifrar: molts d’ells ens donen directament l’esquena o tenen la posició de la seva cara lleugerament girada cap al costat contrari al qual ens trobem. Vol Caballero allunyar-nos de la mirada dels personatges perquè hi prevalgui la nostra?

El seu art explora el territori literari, poètic, no debades alguns dels quadres van acompanyats de textos que reforcen el sentit de l’obra i en molts d’ells s’hi veuen dones llegint. La literatura, com l’art, obre portes i finestres. És per això que en l’obra de Caballero s’hi percep aquest encreuament entre punts de fugida i punts d’intimitat. Alguns d’aquests personatges observen des de balcons, finestres o portes obertes. I a l’exterior, els colors evidencien que el temps és primaveral i, per tant, aquesta intimitat també ho és. Aquí l’artista, doncs, s’allunya del dramatisme de Hopper. L’art de Caballero és vitalista i quotidià i es podrà visitar a la Galeria Jordi Barnadas fins al 9 d’abril.