‘Un amor a Escòcia’ contra el temps i la desmemòria

Júlia Costa / @liujatasco

Un amor a Escòcia és una coproducció franco-belga-anglesa, dirigida per Bouli Lanners, que també n’és el guionista i el protagonista. La direcció la comparteix amb Tim Mielants i Michelle Farley, la protagonista femenina. Un planter de professionals relativament poc coneguts, però excel·lents, i un títol d’aquells que en cada llengua sembla tota una altra cosa (Nobody has to know, en anglès, o L’ombre d’une mensonge, en francès, que més aviat semblen títols de cinema negre). Un amor a Escòcia va rebre els premis a la millor actriu i el millor actor al Festival de cinema de Chicago i és una història romàntica, d’amors tardans, i segones, tot i que breus, oportunitats.

Un home d’origen belga ha anat a parar, no en sabem ben bé els motius, a un racó d’una petita illa escocesa, aquests indrets on la modernitat té uns límits lligats als costums i les obligacions gairebé indefugibles. Pateix un vessament cerebral que li provoca una amnèsia temporal. La filla de l’home pel qual treballa, una dona d’uns cinquanta anys, com ell, a qui en d’altres èpoques menys respectuoses haurien titllat de conca, li diu que eren amants, en secret. El tema de la pèrdua de memòria és força recurrent al cinema i la literatura i, malgrat que la situació es veu a venir d’un tros lluny, tot plegat està muntat amb tanta sensibilitat i la parella protagonista resulta tan creïble, que la història se segueix amb emoció i atenció.

Els escenaris naturals són una meravella, la grisor, la pluja, el mar d’aquelles verals, els espadats oberts a l’infinit… Més enllà de l’amor entre els protagonistes, al volt del nucli central de la narració hi suren d’altres temes, els silencies, les relacions familiars, la solitud, la brevetat de la vida. Mostrar amor sense complexos ni exhibicionismes innecessaris entre gent gran, d’una forma madura, planera i natural, no és tampoc una cosa massa habitual en els nostres temps. I tot plegat embolcalla la història d’una pàtina intemporal, lligada a sentiments diversos que acomboien l’existència, malgrat les ensopegades i els trasbalsos.