Hi ha temps fins el proper Nadal per veure, si pot ser més d’una vegada, l’exposició sobre naufragis, al Museu Arqueològic de Montjuïc, que ofereix una visió allunyada de grandeses i mitologies mediàtiques i incideix en el valor de l’arqueologia submarina i en allò que ens aporta el conjunt d’objectes que resten en el fons del mar per al coneixement de la història d’èpoques diverses.
La Mediterrània ha estat un pont, un nexe d’unió entre pobles diversos. Rius que avui són modests però que en d’altres èpoques no ho eren tant, maresmes i estuaris, servien de camí i d’entrada vers l’interior del país. Les mostres de l’activitat humana tenen un referent important en les restes d’antics ports i de vaixells enfonsats, per motius diversos.
Els avenços de les darreres dècades i les noves orientacions metodològiques han fet evolucionar l’arqueologia subaquàtica i el procés pedagògic amb el qual es transmet a la gent la informació i, també, la denúncia de la destrucció que la pressió humana ha exercit sobre les platges i els fons marins. És aquest un patrimoni fràgil, que cal protegir amb molta cura.
El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat d’investigació del Museu d’Arqueologia de Catalunya i pertany a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Es va crear l’any 1992 i té com a objectius protegir, conservar i difondre el patrimoni arqueològic català, ja sigui submergit en aigües costeres o interiors. Aquesta exposició dona a conèixer els resultats de la tasca del CASC, des de la seva creació, presentant els jaciments i vaixells estudiats més emblemàtics, des dels seus inicis.
Està comissariada per Rut Geli, responsable del CASC, i per Xavier Nieto i Gustau Vivar. L’exposició s’estructura en quatre àmbits. «Exploradors del mar» gira al voltant dels precedents i la història de l’arqueologia subaquàtica, a Catalunya i la resta del món. Des de la simple immersió a pulmó, fins als sofisticats equips d’immersió actuals, l’evolució i perfeccionament dels instruments i materials de busseig ha estat una constant a partir del segle XIX. Avui és encara un repte poder-se endinsar en un ambient al qual els humans no estem adaptats. L’exposició ens presenta i explica alguns invents i personatges que han fet possible, al llarg del temps, l’arqueologia subaquàtica i el seu desenvolupament.
«De vaixells i mariners» ofereix una visió general sobre les temàtiques principals d’investigació. El fons submarí conserva objectes que ens expliquen la història dels éssers humans a partir de les restes conservades als vaixells que van navegar i naufragar, almenys, des de fa dotze mil anys. La recerca arqueològica subaquàtica contribueix decisivament al coneixement i comprensió de la cultura marítima. El patrimoni estudiat permet conèixer la tecnologia i els sistemes vinculats a la navegació i també aspectes de la vida quotidiana, de les creences i els mites vinculats a la navegació.
«Excavant sota l’aigua» apunta als mètodes de treball propis de l’arqueologia subaquàtica. En aquest àmbit es presenten tres de les excavacions més destacades del CASC, les corresponents als delerictes (restes d’una nau enfonsada total o parcialment) Culip IV (Alt Empordà), Deltebre I (Baix Ebre) i Illes Formigues II (Baix Empordà), amb informació sobre les tècniques i els mètodes de treball dels professionals.
«Un patrimoni a protegir» ens parla de la riquesa i diversitat del patrimoni subaquàtic català i les problemàtiques que comporta la seva conservació i transmissió a les futures generacions. L’exposició cerca sensibilitzar sobre la rellevància i diversitat del nostre patrimoni subaquàtic i la necessitat de protegir-lo, i ho fa presentant-nos una interessant i variada selecció d’objectes i materials, que ens informen sobre una cultura marinera molt antiga i sobre l’evolució del busseig. Els materials es troben ben explicats, amb diversos recursos audiovisuals, que contribueixen a la comprensió d’un món que no sempre ens és prou conegut.
