Lluny dels propis fantasmes

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

La novel·la Avelaíñas eléctricas suposa una estrena doble: és la primera novel·la de Sica Romero i és la primera novel·la publicada a Nêspera Editora, un bri d’aire fresc en el panorama cultural de Galícia. Nêspera Editora és una petita editorial que sorgeix a Ames (La Corunya) l’any 2022 amb la intenció de publicar obres originals en gallec de tot tipus i que treballa com a agent cultural i social en la zona. Avelaíñas eléctricas és la seva carta de presentació, escrita per Sica Romero, una escriptora jove de Carnota, a la Costa da Morte corunyesa, graduada en Història de l’Art.

La novel·la es divideix en vint-i-tres capítols, que alhora estan formats per dues parts que corresponen a cadascuna de les dues protagonistes de l’obra: l’Olivia i la Mariña. Les històries de tots dos personatges s’entrecreuen arran d’una ruptura que articula l’escrit a través de la perspectiva pròpia de cadascuna d’elles. Tracten temes comuns com l’amor, la família o l’enyorança mitjançant els records compartits mentre caminen per les seves vides que transcorren per separat, però amb paral·lelismes notables quan totes dues marxen del seu lloc d’origen per anar a treballar fora: l’Olivia com a cambrera a una cafeteria de Barcelona i la Mariña a un museu d’una ciutat incerta.

Trobem una multitud de veus que s’entrecreuen en les línies del llibre de forma harmònica, tot parant molta atenció a les formes dialectals. Podem entendre que la Mariña és de Santiago de Compostel·la i que l’Olivia és de la Costa da Morte, ja que s’hi barregen el lèxic propi amb la gheada i el seseo, que queden palesos en l’ortografia emprada per l’autora.

L’escrit presenta un caràcter molt oral que es fa present en el respecte pels dialectalismes que ens ajuden a caracteritzar i reconèixer les múltiples veus que intervenen en el relat. A més, es presenten les accions amb un estil lleuger que acompanya els esdeveniments i deixa que flueixin entre les paraules. A això s’hi suma una edició molt visual que barreja tipografies, grafismes i gèneres literaris per reflectir les múltiples realitats que es troben a la trama en una mescla d’estils amb moltes referències poètiques, com els fragments de Follas Novas de Rosalía de Castro que inicien cadascun dels capítols.