He descobert el cinema de Márta Mészáros gràcies a la Filmoteca de Catalunya, que ha programat diverses pel·lícules seves en un cicle. Nascuda a Budapest el 1931, era filla de l’escultor László Mészáros, qui va ser víctima de les purgues estalinistes deu anys després que la família emigrés a la Unió Soviètica. El 1956, Márta Mészáros es va graduar en cinema a Moscou i va iniciar la seva carrera fent curtmetratges documentals. El 1975 es va convertir en la primera dona a guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín i el 2021 va rebre el reconeixent de l’Acadèmia del Cinema Europeu. També ha estat premiada als festivals de Sant Sebastià, Cannes, Venècia, Chicago i Bilbao, entre d’altres.
Llegeixo a la Filmoteca que l’obra de Mészáros «reflecteix els canvis socials d’un país comunista a través de la mirada i els sentiments de dones que no s’acovardeixen davant les circumstàncies adverses.» La primera pel·lícula de la directora que he vist ha estat Holdudvar (Vincles), protagonitzada per una dona (Mari Töröcsik) que s’acaba de quedar vídua. A la primera escena, sense diàleg, la veiem vestida de negre anant a recollir les cendres del seu marit, un polític important en una època grisa. En els primers minuts sentim només el so de les seves sabates caminar amb determinació: primer cap a l’aeroport i després cap al cementiri.
Aquesta dona ha tingut una vida de luxe i comoditats, però amb la mort del seu marit pateix una crisi que fa que el seu fill gran (Lajos Balázsovits) torni a casa per cuidar-la. La protagonista vol recuperar la llibertat que va perdre durant el matrimoni, vol desfer-se de la seva caríssima roba, marxar, ser una dona lliure, però el seu fill -que ha vingut amb la seva xicota (Kati Kovács)- és un retrat del seu pare i la voldrà mantenir sota el mateix control. Tant és així, que l’envia a descansar a una casa d’estiueig que té la família, per tal que es recuperi i torni a ser la dona d’abans. Però aquesta mare vídua està decidida a viure la seva llibertat com sigui.
És en aquesta casa on la protagonista passarà temps amb la parella del seu fill, una noia també amb caràcter, qui, per una banda, manté retinguda la seva sogra, però, per l’altra, s’adona que no vol tenir la vida restringida de la dona. Les dues són, al cap i a la fi, dones que volen tenir el control de les seves pròpies vides en una època i una societat extremadament patriarcals. Rodada el 1969, Holdudvar és una pel·lícula que se centra sobretot en escenes quotidianes, té un ritme lent tot i que no és molt llarga. Mészáros fuig d’artificis, vol mostrar-nos la vida com és i ho fa de forma subtil. Cal una mirada de l’espectador pacient i atenta per deixar-se atrapar per aquesta seductora lírica de la quotidianitat grisa que retrata la directora hongaresa.
