L’origen de la violència

Manel Haro / @manelhc

El protagonista d’El matarife és un home que s’enfronta a una condemna pels seus actes. Les circumstàncies no les sabrem fins al final d’aquesta breu novel·la, òpera prima de l’escriptor hongarès Sándor Márai (Salamandra, amb traducció de Mária Szijj i Miguel González Trevejo). En un centenar de pàgines assistim a l’evolució d’aquest home, una persona solitària, concebuda el dia que els seus pares presenciaven al circ local com una ossa matava la seva ensinistradora. Un esfereïdor acte de violència que no va suposar cap aturador perquè la parella s’entregués a la passió. Nou mesos després naixia el nen i moria la mare.

Serà, però, un altre acte de violència el que condicionarà la vida d’aquest noi. Quan té uns deu anys, i acompanya el seu avi, veu com un matador posa fi a la vida d’un bou a cop de massa i després esquarteren l’animal davant dels seus ulls. Lluny de ser una experiència trasbalsadora, mirar els ulls del bou encaminant-se cap a la mort i, en acabat, presenciar el seu sacrifici i com és convertit en una peça de carnisseria el fa sentir una mena de fascinació. Tant és així que més tard, ja en edat de treballar, decideix que la seva vocació ha de ser justament la de matador en un escorxador.

El seu pare, un guarnicioner, ho accepta sorprès, i l’acompanya a la ciutat, a Berlín, on el protagonista podrà fer la feina que li agrada. Estem, però, en els inicis de la Primera Guerra Mundial i serà reclutat per anar al front. Al principi no veu com pot sobreviure al conflicte, així que l’única manera que té de fer-ho és considerar que està a un escorxador, i que els seus enemics són com animals a les seves mans. És llavors quan torna la seva vocació: la de matar fredament, sense pietat. Serà a la guerra aquest personatge poc sociable, estrany en certa manera, però inofensiu, esdevé un autèntic carnisser. I per la sang que ha fet vessar serà condecorat.

La novel·la mostra la gènesi de la violència en l’home, com petits episodis durant la infància aparentment banals esdevenen l’autèntica llavor del mal. També ens fa reflexionar sobre com una guerra fa que una persona deixi de ser innocent. A El matarife llegim, a més, l’extraordinari retrat d’una època i d’un Berlín miserable, gris, afamat, enfonsat pel conflicte bèl·lic, on la gent sobreviu com pot, malvenent el que té. Una bona primera novel·la d’un autor monumental.