Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Després de treballar durant anys a biblioteques i llibreries, Vanessa Rodríguez es va decidir a fundar la seva pròpia editorial: Nêspera Editora. Es tracta d’un segell independent amb seu a Ames (Coruña) que té com a objectiu la publicació d’obres originals en gallec. Va fundar-la l’abril del 2022 i poc més tard van estrenar el seu catàleg amb Avelaíñas eléctricas, la primera novel·la de Sica Romero.
Com neix l’editorial Nêspera?
La meva vida professional i laboral sempre ha estat relacionada amb els llibres. Vaig estudiar biblioteconomia i documentació al barri de Sants, a la Universitat de Barcelona. Abans de crear Nêspera ja duia més d’una dècada treballant a llibreries. Em van començar a arribar originals, al principi d’amics i després de coneguts. Els feia un cop de mà i els orientava de forma completament altruista. M’encantava ser al mig del que s’estava coent. Després del confinament, a la feina no m’anava molt bé i vaig decidir muntar Nêspera amb el suport de la meva parella, en Breixo. Ell no és Nêspera legalment, però m’ajuda amb la fotografia, el disseny i en un munt de coses.
Una aventura compartida.
Tenim una nena de cinc anys i vèiem que ens faltaven llibres. Que hi havia un nínxol que no s’estava cobrint. Estàvem demanant llibres de lectura fàcil en gallec a l’editorial La mar de fàcil de Catalunya, que fan molt bona feina i editen molt bé, però és com si aquí a Galícia no hi hagués gent preparada per fer aquesta feina. Nosaltres coneixíem il·lustradores, editores i gent que estava fent coses molt bones. Però sembla que a Galícia tenim el pensament que tot el que ve de fora és millor. I de sobte va aparèixer la novel·la de la Sica Romero, la primera versió en castellà.
L’original d’Avelaíñas eléctricas era en castellà?
Sí. Ella va fer la primera versió en castellà perquè la volia publicar a l’editorial Olelibros per al mercat estatal, amb un contracte molt abusiu. La primera versió que ens va enviar, en castellà, a mi ja m’agradava. Però em feia la impressió com que alguna cosa no acabava d’encaixar, em grinyolaven algunes coses. Li vaig enviar les primeres notes i ens enteníem perfectament. Em va respondre a les meves anotacions de forma molt ben argumentada. La comunicació entre totes dues fluïa molt bé, la Sica ho tenia tot molt ben organitzat al cap. Va ser ella mateixa qui va decidir enviar-me la revisió en gallec. Ja es veu que ella és gallegòfona i a més amb seseo i gheada, amb diferències dialectals. I vaig al·lucinar. Vam seguir treballant.
I quan vau decidir que l’editorial publicaria en gallec?
Des de l’origen, nosaltres volíem sortir amb una novel·la original en gallec. A Catalunya hi ha una trajectòria històrica, industrial i econòmica diferent, però a Galícia encara hi ha moltes coses que estan per fer. Aquí teníem gent al nostre voltant que feia coses al·lucinants, però que no tenien una plataforma. Sí que és cert que des del 2011 van començar a aparèixer una sèrie d’editorials que venen a cobrir aquest camp, com per exemple Urco, el 2007, que fa ciència-ficció original en gallec.
Interessant!
Després va aparèixer Cuarto de Inverno, que també publica autores com Teresa Moure en gallec. Han anat sortint tot un seguit d’editorials, però encara falta. El sector està força homogeneïtzat amb les grans editores gallegues: Galaxia i Xerais. A més, sempre hi ha hagut moltes ajudes per a la traducció. Les editorials Hugin e Munin o Irmás Cartoné també fan una feina increïble, però tot està dedicat a la traducció.
Entenc.
Vaig descobrir treballant a la llibreria que existeix una empresa que es diu Albatros Media que es dedica a gestionar, vendre i comprar els drets dels llibres a nivell mundial. D’aquí es nodreixen, per exemple, les editorials Kalandraka o Baia. És cert que també publiquen llibres de gent d’aquí, però gran part del catàleg acaba per homogeneïtzar la cultura, com també passa a l’audiovisual. Lipovetsky ho explica molt bé a La pantalla global. Per exemple, la meva filla l’altre dia estava llegint un llibre en gallec sobre un arbre i va venir a preguntar-me què era un os rentador perquè clar, aquí a Galícia no en tenim, no et sortirà mai un os rentador d’un arbre.
Cal apostar per la literatura de proximitat.
Fer literatura original en gallec és la nostra base. Tenim molt talent a Galícia i volem dona’ls-hi un espai. Venim a sumar en aquest mercat de diversitat. Creiem que la nostra experiència pot aportar.
Així, doncs, pesa més el compromís per la llengua que els guanys econòmics?
Si només ens estiguéssim pels diners, no em dedicaria al món del llibre. En altres mons potser et pots fer ric, però en aquest no. I en tot cas, es faria rica la Sica, que és qui té els drets i els pot vendre. Nosaltres no ens farem rics. Podríem publicar en castellà, però seria incoherent amb el nostre pensament.
Aleshores, la narrativa en gallec funciona?
Sí, funciona, encara que és l’etern debat. Pensem en no publicar més en gallec o coses diferents en gallec perquè la gent no ho compra. Però no és així, la gent no els compra perquè no surten nous títols, perquè no s’ensenya com pot ser aquesta literatura en gallec. Algunes editorials només s’asseguren una quota de mercat. Nosaltres estem més per la qualitat que per la quantitat. Si tenim un treball bo i ens cal temps per polir-lo, ho farem. Com amb la Sica, amb qui ens hi vam estar gairebé dos anys.
Creieu que ha crescut el nombre de lectors en gallec en els últims anys?
No tinc les dades, però tinc la percepció que potser no ha crescut el nombre de lectors però sí que hi ha una apertura. Molta gent té interès cap al portuguès i això abans no passava. Ara és fàcil trobar llibres en portuguès a les llibreries gallegues. I crec que, sobretot en poesia, hi ha molt més moviment que abans. I en literatura crec que també, que hi ha més gent. Hi ha molt de moviment al món editorial gallec.
I teniu recolzament institucional?
No, res. Som totalment independents. Vam posar nosaltres els calers. Jo he tingut ajudes com a autònoma, però res a veure amb l’edició. Vaig crear l’empresa a l’abril d’aquest any i no ens vam poder presentar a cap ajuda. Vam sortir de forma totalment independent.
I com a editorial petita, sou optimistes amb el futur del sector?
Sí, soc súper optimista. Estem fent el que és necessari i estem en el camí. Nosaltres venim a rebuf d’un devessall d’editores independents que han anat apareixent a Galícia, però soc optimista. Avelaíñas eléctricas ha tingut una gran acollida sense que ningú no conegués l’autora ni l’editorial. Vam omplir el Pazo da Peregrina d’Ames. Va ser un acte enorme, encara se’n parla. La gent vol buscar alternatives, com per exemple en la distribució dels llibres, que fem nosaltres mateixos. S’està generant moviment. I crec que té a veure amb el món artístic en general i no només amb el món del llibre.
Com?
Té a veure, potser, amb un canvi nostre com a poble, com a mínim d’una part. Els gallecs estem començant a apreciar i conservar el que tenim. No és que haguem de deixar d’importar coses de fora, que sempre enriqueixen, evidentment, però hem de cuidar una mica més la nostra literatura i les nostres arts.
Quins són els vostres plans de futur?
Tenim un munt de títols, però no anem per quantitat sinó per qualitat. En un inici volíem estrenar-nos amb un llibre de divulgació, en format gran, de tapa dura i il·lustrat. Però és clar, va aparèixer la Sica i vam capgirar l’ordre de prioritats. Ara mateix estem treballant en dos llibres, un de poesia d’una persona d’aquí que encara trigarà i un de fotografia del que encara no us en podem explicar gaire. Tampoc no ens tanquem en temàtiques, intentem no treure terreny a altres editorials. A Galícia hi ha molt bons professionals, tenim prou talent com per no trepitjar-nos.
