De les tragèdies que va escriure Eurípides, Ifigenia a Àulida no és de les més conegudes, al costat de títols molt més emblemàtics com Les Bacants o Medea. Va ser escrita el 409 a.C., com Les Bacants, en els darrers anys de vida de l’autor, però no es va representar fins tres anys després de la seva mort. La tragèdia se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar per mar a Troia, a la recerca d’Helena, esposa de Menelau), raptada -aparentment- pel príncep troià Paris. Però els vaixells liderats per Agamèmnon (germà de Menelau) no tenen la sort que el vent els acompanyi per poder culminar amb èxit la seva missió.
Per solucionar-ho, Agamèmnon -rei de Micenes- s’encomana als oracles, que li exigeixen el sacrifici de la seva filla Ifigenia per tal que els vents tornin a ser-li favorables. En aquest punt, Agamèmnon es debat entre el seu deure de militar i el seu amor de pare: matar la seva filla i salvar la missió o bé protegir-la i haver d’enfrontar-se als soldats que l’acompanyen i que comencen a perdre la paciència per la demora. Agamèmnon dubta, però finalment envia un missatger a la seva esposa Clitemnestra perquè Ifigenia vagi fins a Àulida on haurà de casar-se amb Aquil·les. En realitat, però, el destí de la jove no és cap boda, sinó la mort.
Eurípides.
Encara que en aquesta tragèdia hi ha homes guerrers i forts, com Agamèmnon, Menelau i Aquil·les, les autèntiques heroïnes són Clitemnestra i Ifigenia, dones honorables, que actuen amb dignitat i noblesa. De fet -si se’m permet- la repassada que li fa Clitemnestra al seu espòs Agamèmnon és considerable. Ella no entén com és possible que un home cabal pugui sacrificar la vida d’una filla i, per tant, sumir la seva família en la tristesa, per tal de fer tornar Helena -una dona que ni el propi Agamèmnon considera honorable- als braços de Menelau. Però el rei de Micenes no pren la seva decisió en funció de l’honor d’Helena o el de Menelau, sinó perquè creu que si traeix els designis de l’oracle, els seus companys d’armes podrien tornar-se contra ell i tota la seva família.
I aquí és on Ifigeina, després d’implorar clemència al seu pare, fa un acte de generositat i sacrifici: si ha de morir, ho farà amb el cap ben alt. La seva no serà una mort en va, sinó una mort digna i acceptada per salvar l’honor de la seva pàtria. És aquesta la dignitat que sorprèn als soldats i també a la deessa Àrtemis, que ha de rebre el sacrifici, i que finalment la salva. La lectura d’Ifigenia a Àulida es pot completar amb la tragèdia, també d’Eurípides, Ifigenia entre els taures. Totes dues obres es troben publicades en castellà a Cátedra i a Gredos (en diverses traduccions). En català, es pot trobar Ifigenia entre els taures a la col·lecció Bernat Metge.
