Al llibre de relats 'El cazador de arañas' Daniel Steele Rodríguez plasma temes com ara la supervivència, la mitologia i el pes del llegat
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
El cazador de arañas (La Huerta Grande) és un llibre de nou relats on destaquen la mitologia i el realisme màgic i on es reflecteix l’imaginari de Sud-amèrica i els seus emblemes, com ara els xamans o els tunjos. En aquests textos de ficció també es parla sobre la superstició i com tots aquests elements interactuen amb l’ésser humà.
Aquesta obra de Daniel Steele Rodríguez (Daniel Rodríguez Acero, 1991) es mou entre la realitat, la ficció i la fantasia. Tot això es barreja i imposa un destí incert a l’ésser humà. El llibre està dividit en tres parts i els relats que la componen evoquen la necessitat d’explicar-nos històries, de transmetre’ns-les com a llegat dels nostres avantpassats i de recórrer als mites per donar resposta a les preguntes existencials.
En els relats de Steele, la naturalesa té les seves pròpies lleis i exerceix la seva màgia sobre dos germans borratxos que troben un cadàver i sobre una dona que es banya al riu, com Diana mitològica. La narració imprimeix una mirada als orígens de la terra, als tresors, a les huacas. Enfonsa les mans a la terra de temps enrere i a les seves creences i obté el fang original.
En aquests relats hi ha multitud de desapareguts i morts, així com una atmosfera carregada de misteri. El lector dedueix en tot moment que alguna cosa està a punt de passar, però el que només passa, sempre i sense parar, és la pluja, en abundància, i les seves conseqüències. Entre les pàgines també ressonen els ecos de les guerrilles, la prohibició, allò il·legal, l’obligació de l’exili, els déus, les tribus o el tràfic de drogues.
El cazador de arañas reuneix un catàleg de personatges que transiten amb la vida i els records a l’esquena. Després està Carmentea, que admira el teler d’altres dones que, com l’Aracne mitològica, teixeixen xarxes. Hi ha més mitologia amb un altre personatge anomenat Aquileu i també a l’últim relat, que és una odissea on un Ulisses de l’època dels romans viatja des de Orient pròxim fins a l’actual Teotihuacán. Així mateix, hi ha hagiografia amb l’aparició de santa Caterina i presència dels kua-aumpei, és a dir, els caçadors d’aranyes del relat que, alhora, dóna títol al llibre.
L’autor fa servir molt vocabulari de l’espanyol d’Amèrica llatina i construeix finals oberts i carregats de tensió. Així, aconsegueix que el lector es formuli teories sobre el que va poder passar. Els nostres camins es formen quan recordem, i els d’aquests personatges es construeixen en la necessitat de creure en alguna cosa i tenir fe. D’aquesta manera, a base de supervivència, adaptació i religió, els personatges modelen la seva pròpia mitologia –personal, familiar, cultural– i miren el futur amb els ulls tornats sempre al passat.
L'exposició del Museu Nacional permet conèixer l'obra d'una figura emblemàtica de la bohemia de Montmartre…
A 'Escrit al cos' Jeanette Winterson narra la bellesa i el dolor que hi ha…
Amb 'Armaris buits' Maria Judite de Carvalho narra la història d’una dona vídua en la…
A la pel·lícula d'Eugenio Martín del 1972 un antropoide causa la por en un tren…
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
Veure comentaris
M'ha encantat aquest llibre!
Li dóna vida a totes les creences de la gent dels pobles a Colòmbia.
Molt recomanat!