La diligència és la darrera novel·la de Marta Magrinyà (Reus, 1969), escriptora que compta ja amb un sòlid recorregut literari. Magrinyà, que ha aconseguit consolidar un estil propi, té la grapa d’explorar en cada llibre camins diferents, tot i que sovint hi trobem les petges que fan referència a la seva ciutat. En aquest llibre ens situa a mitjans del segle XIX, en un moment difícil per a les comunicacions, tot just acabada la primera guerra carlina.
L’escriptora ens explica que es tracta d’una novel·la romàntica, en un intent de reivindicar el gènere, en una època en la qual sembla que incomodi incidir en amors abrandats i romanticismes. El món anglosaxó no ha tingut mai complexos en aquest tema però aquí, mentre la novel·la negra ha assolit un excés d’acceptació, que ha fet que proliferessin molts productes mediocres, sembla que dir-li a un escriptor o escriptora que ha escrit un llibre amb un component romàntic, rosa, com en deien els nostres avantpassats, sembla una mena de penjament. En canvi Magrinyà accepta i defensa el terme.
Marta Magrinyà.
La diligència es podria considerar en alguns moments novel·la històrica, o d’aventures, per exemple, però l’autora ha potenciat el tema amorós, molt més del gust general del que ens agrada admetre. El llibre ens evoca una història encara poc coneguda, la de les primeres diligències del nostre país. La primera de l’estat espanyol va ser, precisament, la de l’empresa Brunet, de Reus, que feia el trajecte d’anada i tornada entre Reus i Barcelona, aquesta en la qual viatgen els sis personatges de la narració, cadascun dels quals resulta interessant per diferents motius. L’escriptora ens explica les característiques del trajecte, de la Barcelona de l’època, detalls de l’abillament i de la moda, interessants.
Ens comenta a fons els perills amb els quals s’ensopegaran els viatgers en un recorregut que avui pot semblar senzill però que, en aquella època, era ple de riscos i que es podia fer en unes deu hores, amb una aturada per dinar. Tot un rècord per l’època. D’altres països europeus, com França, ja comptàvem amb serveis de transports de viatgers força normalitzats però, a casa nostra, la inseguretat, després de les guerres napoleòniques i la primera carlinada, amb la proliferació de bandidatge en un moment de crisis i enmig de governs febles, va fer difícil consolidar un trajecte que té molt a veure amb el pes de la ciutat de Reus en el conjunt de la Catalunya del XIX.
Aquests personatges són un ric empresari amb una doble vida, que acompanya la seva futura jove, a embarcar vers un matrimoni convingut i inquietant; dues dones d’alt llinatge amb un propòsit comú; un milicià atractiu, que havia estat a punt de casar-se amb una d’elles; i el cotxer, vell amic seu. La figura del milicià era imprescindible per mantenir la seguretat, sempre precària, en aquells viatges. Aquesta és la setena novel·la de Marta Magrinyà, qui compta amb un públic fidel, una narradora de pes, que s’ha consolidat sense fer soroll i sense excessives promocions mediàtiques. Un llibre interessant i original, adient per a tot tipus de lectores i lectors.
