Categories: LLIBRES Relats

Només pots guanyar si t’emmerdes

Carlota Gurt reflexiona sobre l’angoixa, les incerteses i les relacions de parella als relats de 'Biografia del foc'

Carlota Gurt (Barcelona, 1976) va ser cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i cap de producció del festival Temporada Alta. Ha traduït una desena de llibres de l’alemany al català. Va publicar el seu primer recull de relats l’any 2019, Cavalcarem tota la nit (Proa/Navona), que li va merèixer el Premi Mercè Rodoreda. L’any 2020 va publicar la seva primera novel·la, Sola (Proa/Libros del Asteroide), i ara torna a les prestatgeries amb un nou llibre de relats: Biografia del foc (Proa/Libros del Asteroide).

En aquests relats trobem astronautes convençuts, tancs de wolframi, arquitectes en habitatges diminuts i túnels que no acaben de dur enlloc. L’escriptora ens avisa que hauríem de llegir els relats en ordre i no més de dos seguits. Els relats segueixen una progressió que ens porta de la neu dels contes inicials al foc dels darrers. A més, alguns dels protagonistes s’entrellacen o reapareixen, oferint-nos una finestra a diferents postals de la seva trajectòria vital.

Carlota Gurt.

Gurt ens ofereix un conjunt de metàfores que juguen amb la realitat i ens deixen entreveure les preocupacions i l’angoixa dels personatges de cada relat. A més, es pren llicències poètiques que permeten expressar el patiment dels personatges amb poques paraules i indagar en cadascun dels seus problemes individuals i de la situació concreta que els amoïna.

Més enllà de la introspecció, s’analitzen de forma especial les relacions de parella. Se’n descriu l’inici, les primeres cites frenètiques en què encara no saps ben bé què vol o què pensa l’altra persona, l’evolució cap a la rutina i el divorci. Aquestes múltiples perspectives conviden a pensar sobre el canvi al qual s’apropen aquests personatges que, en alguns casos caminen cap a l’abisme, tot i que no tots n’acaben de ser conscients.

En el transcurs del llibre es repeteixen les imatges d’ocells que apareixen i desapareixen. A la portada de l’edició en català apareix un fènix, l’au del foc sagrat que reneix de les seves cendres. I és que els relats, amb un llenguatge fresc ple de frases memorables, mostren com de vegades cal destruir per poder crear, que si pares de nedar, t’enfonses i que només pots guanyar si t’emmerdes.