Amor a una mare

Josep Masanés / @josepmasanes

Lluites i metamorfosis d’una dona és una novel·la que es presenta com l’anàlisi de la vida de la mare de l’autor, l’escriptor francès Édouard Louis (Amiens, 1992), qui és conegut precisament per escriure sobre el més proper a ell. Estem davant d’una obra molt curta, com és habitual en ell, dividida en quatre parts i en petits fragments, il·lustrada amb fotografies de la seva mare, ja gran, amb el mateix autor o amb el pare. La novel·la fa una anàlisi despietada de la vida d’aquesta dona, l’autor no endolceix el relat en cap moment i ens aboca a una història d’una gran lucidesa, però, sobretot, d’una maduresa impròpia de l’edat de l’autor.

El relat s’inicia amb la lluita mantinguda pel narrador perquè la seva mare no sabés de la infelicitat que li provocava el fet de ser homosexual i que era causa de molts problemes per a ell a l’escola. Després, continuem amb els preparatius de la mare per fer un viatge de vacances, una experiència molt especial perquè no els sobren els diners i la mare opta per acudir als serveis socials, omplir desenes de formularis, lliurar desenes de fotocòpies, fins a aconseguir el seu somni, perquè d’alguna manera per a ella el viatge és tornar al passat idíl·lic de la seva infància. És un viatge al lloc que ella havia visitat amb els seus pares. Aquest retorn simbolitza no només tornar enrere sinó obrir un camí cap a la felicitat. Com deixar el camí de la vida i intentar tornar a començar.

La novel·la (publicada per Més Llibres en català amb traducció de Jordi Martín Lloret i per Salamandra en castellà amb traducció de José Antonio Soriano) és la més preciosa de les elegies. Aquella que pretén entendre l’ésser humà completament. Entendre la persona amb el vincle més fort amb l’autor, qui més ha estimat i que més estima, a qui va defensar físicament. Ho fa amb sinceritat, per aprofundir en el que significa la relació entre pares i fills, i per aprendre els camins que un mateix ha de fer. Com que és una novel·la construïda sobre el record, sense el suport d’un dietari, sense la fabulació d’una ficció que s’expandeix amb la creació de personatges màscara, la novel·la se centra en l’essencial, allò que se’n va anar.

Si aquest llibre ens colpeix és probablement perquè el que ens narra Louis és tot allò que podem dir sobre les persones que més han marcat la nostra vida. Diu l’autor que una transformació en l’àmbit familiar porta a una altra. Encara que no ho especifiqui, no hi ha dubte que la transformació que va suposar que ell fos un escriptor famós va ser l’impuls per a la metamorfosi de la seva mare. El lector trobarà, en el tancament, una frase que a mi m’ha deixat sense alè, amb els ulls humits, perquè no crec que es pugui expressar millor el que és l’amor d’un fill cap a una mare.