Santiago Rusiñol brota al Teatre La Gleva

Manel Haro / @manelhc

Quan s’obri un debat sobre com actualitzar els nostres clàssics per tal que resultin atractius per a tots els públics, algú hauria de posar com a exemple el muntatge que s’ha empescat el Col·lectiu Anemisko i que es pot veure al Teatre La Gleva de Barcelona. Es tracta d’una comèdia -crec que puc dir comèdia musical, perfectament- basada en els articles que Santiago Rusiñol va publicar a L’Esquella de la Torratxa, un corpus no tan conegut com les seves obres de ficció o les seves pintures. El punt de partida és arriscat, però només en part si tenim en compte la ironia i el sentit de l’humor característics de Rusiñol. La matèria primera donava molt de joc, però cal intel·ligència i molta imaginació per fer el que han aconseguit els tres actors d’aquesta companyia.

Ells són Jordi Cornudella, Blanca Garcia-Lladó i Clara Manyós. Són tres actors interpretant diversos personatges en un petit escenari i amb pocs recursos materials. Dic materials, perquè la feinada que hi ha al darrere (temps, recerca, idees, creacions, text, música, coreografia, il·luminació, vestuari) cal saber destacar-la. Els espectadors seuen en cercle, gairebé com si fos una mena de teràpia grupal, cosa que sempre posa nerviós, perquè un no sap en quin moment l’obra fa un gir inesperat i el fan sortir a un al centre de tot. Calma, però, els actors juguen (i molt) amb això, però no incomoden ningú en cap moment.

Els personatges pateixen una mena d’obsessió, quan senten a parlar de Rusiñol, broten, perden l’oremus i es deixen endur per les paraules de l’escriptor i per la musicalitat d’aquestes paraules. Canten, ballen, es disfressen. Ningú sembla tenir el cap a lloc en aquesta reunió, així que el públic assisteix a un seguit de situacions divertides, però d’aquell humor intel·ligent, finíssim i ben trobat. Fins i tot els somriures més difícils aquí quedaran oberts de bat a bat durant tota la funció.

Les interpretacions són excel·lents, no hi ha cap excés, cap crit innecessari, fins i tot en els silencis brillen. També destaca l’apartat musical, la composició del qual ha anat a càrrec del mateix Cornudella, Els tres actors són també els directors, la tria de textos -relacionats amb el fet artístic- ha anat a càrrec del filòleg Roger Aluja. La sensació és que darrere de L’important és participar hi ha un talent enorme. Aquesta obra, que estarà a La Gleva fins al 4 de febrer, hauria de passejar-se per tota Catalunya i seria molt bo que entrés en els circuits educatius. Entre broma i broma, teatre, literatura i música en estat pur.