Vides com planetes sense rumb

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

L’efecte Troxler diu que les neurones necessiten un estímul constant per no ignorar el que es té al voltant, segons explica la protagonista d’un dels quinze relats d’El regreso de Saturno (Alberdania). Aquest efecte és una metàfora de la realitat, ja que, com també llegim, «el nostre cervell presenta una necessitat permanent d’estímuls, en absència dels quals és capaç d’esborrar el que tenim al davant.» De vegades, no sabem què tenim fins que ho perdem per sempre, com passa en algunes narracions d’aquest primer llibre de contes de Leyre Arrue (Sant Sebastià, 1983).

Els protagonistes d’aquests relats experimenten diferents emocions davant la pèrdua: dolor i tristesa, però també l’assossec que arriba després de desprendre’s d’una cosa que estalviarà el patiment la resta de la vida, encara que suposi un dol. El primer relat d’aquest volum, «Instrucciones para morir», és un compendi d’imperatius que ha de fer la protagonista al llarg de la vida fins a la mort. Són accions tan seguides i dirigides que es converteixen en angoixants, a més de l’ansietat que genera el pas del temps. Aquest tema s’uneix a d’altres com el dolor físic i psicològic, la manera com ens relacionem amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb qui vam ser en el passat. En tots aquests relats hi predomina la narració, els diàlegs són molt escassos.

La vida entre tots aquests personatges és possible encara que siguin illes. Els relats d’aquest llibre mostren que tots estem interconnectats o, almenys, que compartim vivències: a moltes cases hi ha una habitació on no es pot entrar, un armari que no es pot obrir i un objecte que no es pot tocar, com llegim. Aquests personatges toquen aquests secrets i silencis que romanien guardats, sobretot quan un esdeveniment trenca el que crèiem inamovible i ens obliga a prendre camins nous.

En un altre dels relats, la protagonista rep un ram de lliris blancs. Aquesta és la flor que sovint representa a la pintura l’anunciació de la Mare de Déu. Així i tot, aquesta protagonista els rep després que li hagin extirpat un òrgan i l’hagin incapacitat per procrear. En una història diferent, els sentiments devoren els personatges igual que el déu romà Saturn devorava els seus fills. La que dona títol al llibre és una història de rebel·lió i alliberament de la dona. En definitiva, un llibre de relats rics en matisos i detalls per deixar-se emportar.